/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Notícies
Vols rebre les notícies al teu correu? Fes clic aquí
27
Febrer
2025
Febrer
2025
La Llei per fer front el sensellarisme torna al Parlament de Catalunya
La “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo” entra a tràmit amb el suport de la majoria de grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra).
La iniciativa, que té per objectiu erradicar el sensellarisme més cru, el de les persones que viuen al carrer i a diferents centres per a persones sense llar, esdevé una proposta sense precedents i pionera al conjunt d’Europa.
La majoria dels grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra) registren la “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo”, que ha estat impulsada per cinc entitats socials: la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida; i per Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ha dirigit la proposta del text legal. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l'àmbit social i de 5 col·legis professionals.
Durant 5 anys s’ha treballat intensament per aconseguir un text de consens que donés resposta a les necessitats de les persones sense llar i garantís que aquestes fossin subjectes de dret. El text legal, que en la seva redacció ha suposat una aliança inèdita del món acadèmic i el món social, inclou la creació de la figura de l’espai residencial digne, que permetrà erradicar la situació de les persones que viuen al carrer incorporant aquest servei com una prestació garantida en la cartera de serveis socials.
La proposició de llei recorda també l’obligació de l’empadronament a tots els municipis - encara que la persona visqui al carrer – cosa que ha de garantir l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària, i fomenta l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital. La proposició posa en relleu la importància d'establir una equitat territorial, que actualment no es dona.
El text legal també estableix l'obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, compta amb equips de carrer interdisciplinaris; el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna on guardar les pertinences; la prohibició explícita que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, llevat que suposi l’exercici de violència, intimidació o s’inscrigui en xarxes de delinqüència organitzada, la protecció de les dades de caràcter personal; el dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social són algunes de les actuacions i serveis que recull la proposta de llei i que es posen sobre la taula de les administracions públiques. Cal mencionar que la proposta consisteix en una llei que connecta amb la Llei del dret a l’habitatge, però no és una llei d’habitatge, ja que les qüestions d’habitatge tenen regulació pròpia.
El director de la proposta de text legal, Antoni Milian, ha afirmat: ”La proposició de llei, quan s’aprovi, provocarà un canvi de paradigma, perquè per primera vegada un text legal s’ocuparà amb determinació de les persones vulnerables més excloses”, i les entitats socials que han impulsat la llei han recordat que “des d’un punt de vista econòmic és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat”, a més de destacar la importància de la seva aprovació “per una qüestió de dignitat i humanitat, de no deixar de banda les persones que es troben més desemparades”. Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa i suposaria situar el país al capdavant en la protecció de les persones sense llar, a més de dignificar la nostra societat.
La Llei s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic, més dur, aquell que ens interpel·la per la seva cruesa. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen a les 7 primeres categories operatives de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al ras, les que passen la nit en albergs per a persones sense llar, les persones que viuen en equipaments per a persones sense llar, les que viuen en refugis per a dones, les que viuen en equipaments residencials per a immigrants, les que es troben en procés de sortida d'institucions i les que reben suport de llarga durada, per trobar-se en situació de sense llar. Aquest enfoc dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.
Les entitats promotores de la iniciativa destaquen que la xifra de persones en situació de sensellarisme ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, i s’estima que supera les 24.000 persones.
L’objectiu d’aquesta proposta de text legal és posar fi a la situació que viuen les persones que dormen als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, assolint la protecció, promoció, integració, inserció i emancipació plena de les persones sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar.
El text legal presentat és el mateix que es va presentar en la legislatura anterior amb el nom de “Proposició de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” i que es va tramitar fins la dissolució de la legislatura anterior. A aquest text inicial només se li han fet petites correccions tècniques.
Les entitats socials reclamen la màxima agilitat i celeritat perquè s’aprovi la proposició de llei el més aviat possible. Situacions com la viscuda aquesta nit passada a l’Aeroport del Prat, en què s’han desallotjat les persones que hi dormen perquè no tenen llar, ni cap altre entorn segur on descansar, i sense donar-los cap alternativa habitacional, evidencien la necessitat de protegir legalment les persones en situació de sensellar.
La iniciativa, que té per objectiu erradicar el sensellarisme més cru, el de les persones que viuen al carrer i a diferents centres per a persones sense llar, esdevé una proposta sense precedents i pionera al conjunt d’Europa.
La majoria dels grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra) registren la “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo”, que ha estat impulsada per cinc entitats socials: la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida; i per Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ha dirigit la proposta del text legal. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l'àmbit social i de 5 col·legis professionals.
Durant 5 anys s’ha treballat intensament per aconseguir un text de consens que donés resposta a les necessitats de les persones sense llar i garantís que aquestes fossin subjectes de dret. El text legal, que en la seva redacció ha suposat una aliança inèdita del món acadèmic i el món social, inclou la creació de la figura de l’espai residencial digne, que permetrà erradicar la situació de les persones que viuen al carrer incorporant aquest servei com una prestació garantida en la cartera de serveis socials.
La proposició de llei recorda també l’obligació de l’empadronament a tots els municipis - encara que la persona visqui al carrer – cosa que ha de garantir l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària, i fomenta l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital. La proposició posa en relleu la importància d'establir una equitat territorial, que actualment no es dona.
El text legal també estableix l'obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, compta amb equips de carrer interdisciplinaris; el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna on guardar les pertinences; la prohibició explícita que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, llevat que suposi l’exercici de violència, intimidació o s’inscrigui en xarxes de delinqüència organitzada, la protecció de les dades de caràcter personal; el dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social són algunes de les actuacions i serveis que recull la proposta de llei i que es posen sobre la taula de les administracions públiques. Cal mencionar que la proposta consisteix en una llei que connecta amb la Llei del dret a l’habitatge, però no és una llei d’habitatge, ja que les qüestions d’habitatge tenen regulació pròpia.
El director de la proposta de text legal, Antoni Milian, ha afirmat: ”La proposició de llei, quan s’aprovi, provocarà un canvi de paradigma, perquè per primera vegada un text legal s’ocuparà amb determinació de les persones vulnerables més excloses”, i les entitats socials que han impulsat la llei han recordat que “des d’un punt de vista econòmic és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat”, a més de destacar la importància de la seva aprovació “per una qüestió de dignitat i humanitat, de no deixar de banda les persones que es troben més desemparades”. Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa i suposaria situar el país al capdavant en la protecció de les persones sense llar, a més de dignificar la nostra societat.
La Llei s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic, més dur, aquell que ens interpel·la per la seva cruesa. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen a les 7 primeres categories operatives de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al ras, les que passen la nit en albergs per a persones sense llar, les persones que viuen en equipaments per a persones sense llar, les que viuen en refugis per a dones, les que viuen en equipaments residencials per a immigrants, les que es troben en procés de sortida d'institucions i les que reben suport de llarga durada, per trobar-se en situació de sense llar. Aquest enfoc dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.
Les entitats promotores de la iniciativa destaquen que la xifra de persones en situació de sensellarisme ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, i s’estima que supera les 24.000 persones.
L’objectiu d’aquesta proposta de text legal és posar fi a la situació que viuen les persones que dormen als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, assolint la protecció, promoció, integració, inserció i emancipació plena de les persones sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar.
El text legal presentat és el mateix que es va presentar en la legislatura anterior amb el nom de “Proposició de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” i que es va tramitar fins la dissolució de la legislatura anterior. A aquest text inicial només se li han fet petites correccions tècniques.
Les entitats socials reclamen la màxima agilitat i celeritat perquè s’aprovi la proposició de llei el més aviat possible. Situacions com la viscuda aquesta nit passada a l’Aeroport del Prat, en què s’han desallotjat les persones que hi dormen perquè no tenen llar, ni cap altre entorn segur on descansar, i sense donar-los cap alternativa habitacional, evidencien la necessitat de protegir legalment les persones en situació de sensellar.
26
Febrer
2025
Febrer
2025
Càritas Diocesana de Girona i l'Associació Gironina d’Orientació Empresarial (aGOe) signen un conveni per impulsar formació en competències digitals bàsiques
Càritas Diocesana de Girona i l’Associació Gironina d’Orientació Empresarial (aGOe) han signat un conveni de col·laboració per impartir formació en competències digitals bàsiques i que va adreçada als participants de l’entitat social. Aquesta iniciativa busca millorar les habilitats tecnològiques de persones en situació de vulnerabilitat per facilitar la seva integració social i laboral.
En aquesta primera fase, la formació es durà a terme en sessions de tres hores, que es realitzaran en horari de matins. L’aGOe posarà a disposició de la iniciativa el seu equip d’experts, que impartiran les sessions amb l’objectiu d’aportar coneixements essencials en l’ús de terminals digitals i eines bàsiques d’ofimàtica i comunicació digital.
Càritas Diocesana de Girona, per la seva part, proporcionarà les instal·lacions i els equipaments necessaris per a la formació, garantint un espai adequat per a l’aprenentatge.
L’acte de signatura del conveni es va realitzar aquest dilluns 24 de febrer a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, amb la presència de la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, i el president de l’aGOe, Joan Cos.
Sobre l’aGOe
L’Associació Gironina d’Orientació Empresarial (aGOe) és una entitat creada l’any 2018 que reuneix professionals de diversos sectors que, un cop finalitzada la seva trajectòria laboral, desitgen aportar la seva experiència i coneixements en règim de voluntariat a petites i mitjanes empreses, així com a entitats sense ànim de lucre.
En aquesta primera fase, la formació es durà a terme en sessions de tres hores, que es realitzaran en horari de matins. L’aGOe posarà a disposició de la iniciativa el seu equip d’experts, que impartiran les sessions amb l’objectiu d’aportar coneixements essencials en l’ús de terminals digitals i eines bàsiques d’ofimàtica i comunicació digital.
Càritas Diocesana de Girona, per la seva part, proporcionarà les instal·lacions i els equipaments necessaris per a la formació, garantint un espai adequat per a l’aprenentatge.
L’acte de signatura del conveni es va realitzar aquest dilluns 24 de febrer a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, amb la presència de la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, i el president de l’aGOe, Joan Cos.
Sobre l’aGOe
L’Associació Gironina d’Orientació Empresarial (aGOe) és una entitat creada l’any 2018 que reuneix professionals de diversos sectors que, un cop finalitzada la seva trajectòria laboral, desitgen aportar la seva experiència i coneixements en règim de voluntariat a petites i mitjanes empreses, així com a entitats sense ànim de lucre.
19
Febrer
2025
Febrer
2025
Càritas Diocesana de Girona impulsa una nova eina d’anàlisi social
L’Observatori de la Realitat Social és l’encarregat d’elaborar un informe detallat sobre les persones ateses per l’entitat
Tindrà periodicitat anual, la primera edició data d’aquest any 2024 i s’ha dut a partir de les enquestes a 300 participants de Càritas Diocesana de Girona.
Amb l’objectiu de continuar adaptant la seva tasca a les persones que s’atén des de l’entitat, Càritas Diocesana de Girona ha impulsat aquest darrer any una nova eina d’anàlisi social. Liderada des de l’Observatori de la Realitat Social, el document permet tenir una radiografia detallada sobre les persones que s’apropen a l’organització. Aquesta nova proposta s’uneix a altres que difón aquest òrgan com són els informes d’impacte sobre una temàtica concreta.
Tota aquesta sèrie de material analític i informatiu s’uneix a l’elaboració de la Memòria anual que realitza Càritas Diocesana de Girona, així com la resta de campanyes i impactes comunicatius que duu a terme l’entitat.
El responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, explica que “continuem apostant per reforçar totes aquelles eines que ens permeten aprofundir en les necessitats dels nostres participants com és l’Observatori i, en aquesta primera edició de l’informe sobre la situació de les persones que hem atès durant aquest darrer any 2024, s’ha posat de manifest la diversitat i la complexitat de totes elles”.
Per tal d’elaborar l’informe es tenen en compte diversos àmbits que van des de les estructures de les llars a l’origen cultural, passant per l’habitatge, l’ocupació, la formació o els ingressos i despeses de les persones ateses.
Entre altres dades que fan referència a l’informe 2024 de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona destaquen alguns aspectes com el fet que un 34% de les famílies ateses són nombroses (entre 4 i 6 membres), que el 58% no han superat els estudis primaris o que el 22,7% es troben en situació irregular.
Dins l’àmbit de la Salut cal esmentar que “un 11% informa tenir una salut deficient, una problemàtica especialment greu en responsables de la llar, on aquesta xifra augmenta fins al 22%”. Aquest col·lectiu sovint pateix estrès crònic a causa de la pressió econòmica, la manca de temps per a l’autocura i les responsabilitats familiars.
Un 2,7% roman sense accés al sistema sanitari, fet que posa en risc les persones amb malalties cròniques o situacions de salut delicades. Aquest grup inclou sovint persones amb situacions administratives irregulars o desconeixement del sistema de salut, fet que posa de manifest la necessitat de programes de mediació i sensibilització.
Pel que fa a l’Habitatge, cal insistir en el fet que es reforça la denúncia que és un dels principals factors de vulnerabilitat social. Més de la meitat de les llars (55%) viu en règim de lloguer, mentre que un 11,7% depèn de lloguer social i un 5,7% ocupa habitatges de manera irregular. Aquesta situació posa de manifest la manca d’una oferta suficient d’habitatge assequible i adequat a les necessitats de les famílies vulnerables. Les condicions dels habitatges també són preocupants: un 17,7% dels habitatges presenta deficiències com humitats, goteres i problemes estructurals.
Ingresos i despeses
Els ingressos de les famílies ateses són insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. Un 7,7% de les llars no disposa de cap font d’ingressos, mentre que el 66,3% depèn exclusivament de salaris baixos. Les prestacions socials, com l’IMV o la RGC, representen un suport crucial per al 13% de les llars, però sovint no cobreixen les despeses essencials.
Les despeses relacionades amb l’habitatge suposen una part significativa del pressupost familiar: el 76,8% destina entre 301 i 900 euros mensuals al lloguer. A més, el 79,3% dels llars afronta despeses d’electricitat i el 80,3% de l’aigua, fet que deixa poc marge per a altres necessitats bàsiques com l’alimentació, l’educació o la salut.
Un altre dels àmbits que es recull a l’informe, el relacionat amb l’accés als Serveis Socials, estableix que el 86,7% dels llars han accedit a serveis socials almenys una vegada, mentre que el 39% ho han fet en l’últim any. Els motius principals per accedir-hi inclouen problemes laborals (64,1%), econòmics (53%) i relacionats amb l’habitatge (52,1%). Aquestes dades evidencien la dependència d’aquests serveis i la necessitat de reforçar-ne l’abast i l’eficiència.
Tindrà periodicitat anual, la primera edició data d’aquest any 2024 i s’ha dut a partir de les enquestes a 300 participants de Càritas Diocesana de Girona.
Amb l’objectiu de continuar adaptant la seva tasca a les persones que s’atén des de l’entitat, Càritas Diocesana de Girona ha impulsat aquest darrer any una nova eina d’anàlisi social. Liderada des de l’Observatori de la Realitat Social, el document permet tenir una radiografia detallada sobre les persones que s’apropen a l’organització. Aquesta nova proposta s’uneix a altres que difón aquest òrgan com són els informes d’impacte sobre una temàtica concreta.
Tota aquesta sèrie de material analític i informatiu s’uneix a l’elaboració de la Memòria anual que realitza Càritas Diocesana de Girona, així com la resta de campanyes i impactes comunicatius que duu a terme l’entitat.
El responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, explica que “continuem apostant per reforçar totes aquelles eines que ens permeten aprofundir en les necessitats dels nostres participants com és l’Observatori i, en aquesta primera edició de l’informe sobre la situació de les persones que hem atès durant aquest darrer any 2024, s’ha posat de manifest la diversitat i la complexitat de totes elles”.
Per tal d’elaborar l’informe es tenen en compte diversos àmbits que van des de les estructures de les llars a l’origen cultural, passant per l’habitatge, l’ocupació, la formació o els ingressos i despeses de les persones ateses.
Entre altres dades que fan referència a l’informe 2024 de les persones ateses per Càritas Diocesana de Girona destaquen alguns aspectes com el fet que un 34% de les famílies ateses són nombroses (entre 4 i 6 membres), que el 58% no han superat els estudis primaris o que el 22,7% es troben en situació irregular.
Dins l’àmbit de la Salut cal esmentar que “un 11% informa tenir una salut deficient, una problemàtica especialment greu en responsables de la llar, on aquesta xifra augmenta fins al 22%”. Aquest col·lectiu sovint pateix estrès crònic a causa de la pressió econòmica, la manca de temps per a l’autocura i les responsabilitats familiars.
Un 2,7% roman sense accés al sistema sanitari, fet que posa en risc les persones amb malalties cròniques o situacions de salut delicades. Aquest grup inclou sovint persones amb situacions administratives irregulars o desconeixement del sistema de salut, fet que posa de manifest la necessitat de programes de mediació i sensibilització.
Pel que fa a l’Habitatge, cal insistir en el fet que es reforça la denúncia que és un dels principals factors de vulnerabilitat social. Més de la meitat de les llars (55%) viu en règim de lloguer, mentre que un 11,7% depèn de lloguer social i un 5,7% ocupa habitatges de manera irregular. Aquesta situació posa de manifest la manca d’una oferta suficient d’habitatge assequible i adequat a les necessitats de les famílies vulnerables. Les condicions dels habitatges també són preocupants: un 17,7% dels habitatges presenta deficiències com humitats, goteres i problemes estructurals.
Ingresos i despeses
Els ingressos de les famílies ateses són insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. Un 7,7% de les llars no disposa de cap font d’ingressos, mentre que el 66,3% depèn exclusivament de salaris baixos. Les prestacions socials, com l’IMV o la RGC, representen un suport crucial per al 13% de les llars, però sovint no cobreixen les despeses essencials.
Les despeses relacionades amb l’habitatge suposen una part significativa del pressupost familiar: el 76,8% destina entre 301 i 900 euros mensuals al lloguer. A més, el 79,3% dels llars afronta despeses d’electricitat i el 80,3% de l’aigua, fet que deixa poc marge per a altres necessitats bàsiques com l’alimentació, l’educació o la salut.
Un altre dels àmbits que es recull a l’informe, el relacionat amb l’accés als Serveis Socials, estableix que el 86,7% dels llars han accedit a serveis socials almenys una vegada, mentre que el 39% ho han fet en l’últim any. Els motius principals per accedir-hi inclouen problemes laborals (64,1%), econòmics (53%) i relacionats amb l’habitatge (52,1%). Aquestes dades evidencien la dependència d’aquests serveis i la necessitat de reforçar-ne l’abast i l’eficiència.
30
Gener
2025
Gener
2025
Un 33% de les persones ateses per Càritas Salt no està adequadament empadronada al municipi
La dada forma part de l’Informe sobre l’estat de l’empadronament de les persones ateses per Càritas Salt elaborat durant el darrer any sobre una mostra representativa de 265 persones
Des de l’entitat recorden que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi i es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut”
Amb l’objectiu de dur a terme una aproximació a l’estat de l’empadronament de les persones acompanyades des de Càritas Salt, durant el darrer any s’ha dut a terme un informe que ha comptat amb la participació d’una mostra representativa de 265 participants de l’entitat. Les dades que s’extreuen del document permeten reclamar “la importància de solucions estructurals per abordar les dificultats d’empadronament i garantir el ple accés als serveis i drets municipals per a les persones més vulnerables”.
A l’hora d’analitzar les dades, entre altres cal destacar que 1 de cada 3 persones ateses per Càritas no està adequadament empadronada al municipi de Salt o que un 35,8% han patit la sol·licitud de diners per a dur a terme l’empadronament per part de les persones titulars de l’habitatge, ja sigui com a propietàries o com a titulars del contracte de lloguer.
També cal fer esment que un terç dels participants no van poder empadronar-se a causa de l’alt volum de persones a l’habitatge, mentre que gairebé la meitat va trobar problemes a causa de la negativa del titular del lloguer o propietari de l’habitatge.
Aquests dificultats per empadronar-se generen conseqüències a les persones afectades que inclouen entrebancs per obtenir la targeta sanitària (66%), renovar documentació (47.9%), i regularitzar la seva situació (75%).
Càritas recorda que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi, es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària”.
En aquest sentit, l’entitat esmenta l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local que estableix: “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment”.
Propostes a sobre la taula
A l’hora de treballar en solucions per afrontar aquesta problemàtica, des de l’entitat apunten a la implementació de l’empadronament en domicili fictici (padró social), l’elaboració d’un protocol transparent i la modificació de les condicions d’accés a prestacions. Al mateix temps també es recomana una llei d’empadronament que reconegui les diferents realitats habitacionals i de convivència, i la unificació de criteris entre els Ajuntaments de la província de Girona.
Des de l’entitat recorden que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi i es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut”
Amb l’objectiu de dur a terme una aproximació a l’estat de l’empadronament de les persones acompanyades des de Càritas Salt, durant el darrer any s’ha dut a terme un informe que ha comptat amb la participació d’una mostra representativa de 265 participants de l’entitat. Les dades que s’extreuen del document permeten reclamar “la importància de solucions estructurals per abordar les dificultats d’empadronament i garantir el ple accés als serveis i drets municipals per a les persones més vulnerables”.
A l’hora d’analitzar les dades, entre altres cal destacar que 1 de cada 3 persones ateses per Càritas no està adequadament empadronada al municipi de Salt o que un 35,8% han patit la sol·licitud de diners per a dur a terme l’empadronament per part de les persones titulars de l’habitatge, ja sigui com a propietàries o com a titulars del contracte de lloguer.
També cal fer esment que un terç dels participants no van poder empadronar-se a causa de l’alt volum de persones a l’habitatge, mentre que gairebé la meitat va trobar problemes a causa de la negativa del titular del lloguer o propietari de l’habitatge.
Aquests dificultats per empadronar-se generen conseqüències a les persones afectades que inclouen entrebancs per obtenir la targeta sanitària (66%), renovar documentació (47.9%), i regularitzar la seva situació (75%).
Càritas recorda que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi, es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària”.
En aquest sentit, l’entitat esmenta l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local que estableix: “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment”.
Propostes a sobre la taula
A l’hora de treballar en solucions per afrontar aquesta problemàtica, des de l’entitat apunten a la implementació de l’empadronament en domicili fictici (padró social), l’elaboració d’un protocol transparent i la modificació de les condicions d’accés a prestacions. Al mateix temps també es recomana una llei d’empadronament que reconegui les diferents realitats habitacionals i de convivència, i la unificació de criteris entre els Ajuntaments de la província de Girona.
03
Desembre
2024
Desembre
2024
Càritas Diocesana de Girona posa en marxa la campanya de Nadal fent una crida al dret humà de l’habitatge digne
“Fes que una llar digna no sigui una carta als Reis” és l’eslògan que presidirà totes les accions.
Tal i com és habitual per aquestes dates, Càritas Diocesana de Girona ha posat
en marxa la campanya nadalenca apel·lant a la solidaritat dels ciutadans envers les llars que no disposen de recursos. En aquesta línia, i sota la frase Fes que una llar digna no sigui una carta als reis, es posa a sobre la taula el repte que suposa un dret humà com el de l’accés a l’habitatge. L’entitat destaca que la meitat de les famílies catalanes amb infants (realitat que també es pateix a la demarcació gironina) no pot garantir un habitatge digne.
La directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, explica que
“enguany la campanya nadalenca està centrada en un dels grans reptes que tenim a sobre la taula com a societat i que no és un altre que el de garantir una llar digna per a tothom. Estem parlant d’un dret humà i volem posar-hi el focus, al costat d’altres entitats i administracions, en unes dates on encara es fa més evident aquesta situació que pateixen moltes famílies”.
Tothom que vulgui fer un donatiu i donar suport als nostres projectes d’habitatge per ajudar les famílies que més ho necessiten es pot adreçar a la web de l’entitat, www.caritasgirona.cat, on trobaran tota la informació necessària i les fórmules per fer-ho possible.
Per desgravar la donació es pot contactar amb atenciodonant@caritasgirona.cat i per qualsevol altre dubte, totes les persones interessades es poden dirigir a la seu dels serveis generals, Pujada de la Mercè número 8 de Girona, o trucar al telèfon 972 20 49 80.
Tal i com és habitual per aquestes dates, Càritas Diocesana de Girona ha posat
en marxa la campanya nadalenca apel·lant a la solidaritat dels ciutadans envers les llars que no disposen de recursos. En aquesta línia, i sota la frase Fes que una llar digna no sigui una carta als reis, es posa a sobre la taula el repte que suposa un dret humà com el de l’accés a l’habitatge. L’entitat destaca que la meitat de les famílies catalanes amb infants (realitat que també es pateix a la demarcació gironina) no pot garantir un habitatge digne.
La directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, explica que
“enguany la campanya nadalenca està centrada en un dels grans reptes que tenim a sobre la taula com a societat i que no és un altre que el de garantir una llar digna per a tothom. Estem parlant d’un dret humà i volem posar-hi el focus, al costat d’altres entitats i administracions, en unes dates on encara es fa més evident aquesta situació que pateixen moltes famílies”.
Tothom que vulgui fer un donatiu i donar suport als nostres projectes d’habitatge per ajudar les famílies que més ho necessiten es pot adreçar a la web de l’entitat, www.caritasgirona.cat, on trobaran tota la informació necessària i les fórmules per fer-ho possible.
Per desgravar la donació es pot contactar amb atenciodonant@caritasgirona.cat i per qualsevol altre dubte, totes les persones interessades es poden dirigir a la seu dels serveis generals, Pujada de la Mercè número 8 de Girona, o trucar al telèfon 972 20 49 80.
19
Novembre
2024
Novembre
2024
Consens al voltant de la necessitat d’aprovar la nova llei de protecció al sensellarisme
La proposta s’ha tractat aquest dilluns 18 de novembre en una taula rodona emmarcada dins la campanya Ningú Sense Llar que se celebra fins al 24 de noviembre
Les activitats organitzades per Càritas, La Sopa i Creu Roja, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya
Sota el títol Llei sensellarisme: desafiaments i solucions per al futur aquest dilluns 18 de novembre s’ha celebrat una taula rodona a la sala d’actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, una jornada que forma part del programa de l’edició d’enguany de la campanya Ningú Sense Llar Càritas Diocesana de Girona, La Sopa i Creu Roja, i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya.
Hi han participat Beatriz Fernández, directora de la Fundació Arrels, Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la UAB i director de la proposta de Llei contra el sensellarisme i Jordi Viñas, vicepresident de la comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament i alcalde de Salt.
Tots els ponents han coincidit en la necessitat d’aprovar la llei i, tal i com ha afirmat Fernández, “donar sentit a totes les accions que es posin en marxa a partir d’un marc regulador unitari que ho unifiqui tot i aporti, al mateix temps, recursos”.
En aquesta línia, Viñas ha posat un especial èmfasi en la necessitat de “dotar la llei d’un finançament suficient, a nivell de país, i caldrà que la Generalitat acompanyi els ajuntament o no la podrem dur a terme”.
Per la seva banda, Milian ha estat contundent quan ha parlat que “la llei del sensellarisme i que n’estiguem parlant avui ja no és només una necessitat, és una exigència”.
“Cal garantir un espai residencial digne per a tothom i no n’hi ha prou amb ajuts administratius. Hem de ser tots plegats conscients que es tracta d’un servei rellevant que necessita de la implicació de totes les administracions”, ha afegit Milian.
Campanya de denúncia i reflexió
Aquest dimarts es realitzarà l’anomenada Ruta Arquitectura Hostil mentre que dimecres es durà a terme una acció de sensibilització a la plaça Francesc Calvet.
Dijous s’organitzarà a la delegació del Col·legi d’Educadores Socials a Girona les Converses amb sostre i divendres la festa de tardor, Trobades amb Sostre a la ronda Pedret.
Dissabte arribarà l’hora de la preestrena del documental 13 veus, una realitat: el sensellarisme al Cinema Truffaut, a les 11.30 hores.
Podeu consultar aquí el programa.
Les activitats organitzades per Càritas, La Sopa i Creu Roja, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya
Sota el títol Llei sensellarisme: desafiaments i solucions per al futur aquest dilluns 18 de novembre s’ha celebrat una taula rodona a la sala d’actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, una jornada que forma part del programa de l’edició d’enguany de la campanya Ningú Sense Llar Càritas Diocesana de Girona, La Sopa i Creu Roja, i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya.
Hi han participat Beatriz Fernández, directora de la Fundació Arrels, Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la UAB i director de la proposta de Llei contra el sensellarisme i Jordi Viñas, vicepresident de la comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament i alcalde de Salt.
Tots els ponents han coincidit en la necessitat d’aprovar la llei i, tal i com ha afirmat Fernández, “donar sentit a totes les accions que es posin en marxa a partir d’un marc regulador unitari que ho unifiqui tot i aporti, al mateix temps, recursos”.
En aquesta línia, Viñas ha posat un especial èmfasi en la necessitat de “dotar la llei d’un finançament suficient, a nivell de país, i caldrà que la Generalitat acompanyi els ajuntament o no la podrem dur a terme”.
Per la seva banda, Milian ha estat contundent quan ha parlat que “la llei del sensellarisme i que n’estiguem parlant avui ja no és només una necessitat, és una exigència”.
“Cal garantir un espai residencial digne per a tothom i no n’hi ha prou amb ajuts administratius. Hem de ser tots plegats conscients que es tracta d’un servei rellevant que necessita de la implicació de totes les administracions”, ha afegit Milian.
Campanya de denúncia i reflexió
Aquest dimarts es realitzarà l’anomenada Ruta Arquitectura Hostil mentre que dimecres es durà a terme una acció de sensibilització a la plaça Francesc Calvet.
Dijous s’organitzarà a la delegació del Col·legi d’Educadores Socials a Girona les Converses amb sostre i divendres la festa de tardor, Trobades amb Sostre a la ronda Pedret.
Dissabte arribarà l’hora de la preestrena del documental 13 veus, una realitat: el sensellarisme al Cinema Truffaut, a les 11.30 hores.
Podeu consultar aquí el programa.
18
Novembre
2024
Novembre
2024
400 persones participen a la novena Trobada de Càritas Diocesana de Girona
S’ha dut a terme aquest cap de setmana a l’espai polivalent de Serra de Daró
La diada es va iniciar a les 10 del matí amb la benvinguda que van oferir el Bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, i la presidenta de la Càritas del Baix Ter, Maria Antònia Geli i, fins a quarts de dues del migdia, es van anar encadenant tota una sèrie d’activitats.
Des de l’actuació del grup de teatre comunitari Sant Pau de Girona que va representar la peça El vol cap a un habitatge digne, a la ponència i taula rodona que va protagonitzar l’experta en habitatge Carme Trilla, conjuntament amb tècniques de Càritas.
Conduïda per Càritas Jove, la jornada també va comptar amb la participació de l’actor i humorista Fel Faixedas, així com del cor Anselm Viola.
Un dels moments més emotius es va viure quan es va mostrar l’agraïment als consellers entrants (Josep Maria Boada, Maria Àngels Llos, Jordi Torrecillas i Narcís Figueres) i sortints (Pepi Jiménez, Toni Pons i Enric Sala, en Memòria).
La diada es va iniciar a les 10 del matí amb la benvinguda que van oferir el Bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, i la presidenta de la Càritas del Baix Ter, Maria Antònia Geli i, fins a quarts de dues del migdia, es van anar encadenant tota una sèrie d’activitats.
Des de l’actuació del grup de teatre comunitari Sant Pau de Girona que va representar la peça El vol cap a un habitatge digne, a la ponència i taula rodona que va protagonitzar l’experta en habitatge Carme Trilla, conjuntament amb tècniques de Càritas.
Conduïda per Càritas Jove, la jornada també va comptar amb la participació de l’actor i humorista Fel Faixedas, així com del cor Anselm Viola.
Un dels moments més emotius es va viure quan es va mostrar l’agraïment als consellers entrants (Josep Maria Boada, Maria Àngels Llos, Jordi Torrecillas i Narcís Figueres) i sortints (Pepi Jiménez, Toni Pons i Enric Sala, en Memòria).
15
Novembre
2024
Novembre
2024
La xifra de persones dormint al carrer a Girona gairebé s’ha doblat en els darrers vuit anys
Del 18 al 24 de novembre es celebra una nova edició de la Setmana Ningú Sense Llar amb l’objectiu de debatre sobre aquest repte social i consensuar solucions
Les activitats organitzades per Càritas, La Sopa i Creu Roja, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya
Tot a punt per a la celebració d’una nova edició de la Setmana Ningú Sense Llar amb tota una sèrie d’activitats organitzades per Càritas Diocesana de Girona, el Consorci La Sopa i Creu Roja que s’impulsen amb l’objectiu de denunciar i conscienciar sobre aquesta problemàtica social. La programació també compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya.
A dia d’avui, segons les dades de persones sense sostre de Girona, durant aquest 2024 s’han localitzat fins a 111 persones dormint al carrer, una xifra que gairebé dobla a les que hi havia l’any 2016 quan se’n van registrar 60. El 2022 es va tancar amb un recompte de 86. A l’hora d’analitzar aquesta tendència es valora que hi ha diferents factors que reforcen aquests increment d’exclusió residencial i que estan vinculats a la manca d’accés a habitatges assequibles i a una xarxa de suport limitat per als col·lectius més vulnerables.
Pel que fa a les solucions per tal de frenar aquest creixement es posa a sobre la taula la necessitat de reforçar programes de suport habitacional, creant propostes de prevenció i suport a partir d’un reforç dels serveis socials locals. En definitiva, una resposta social i institucional que impliqui totes les administracions i les entitats del tercer sector.
La directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, explica que “com a societat tenim un repte majúscul a sobre la taula: garantir un dret fonamental com és de l’accés a l’habitatge”. Puigdevall demana que “unim esforços administracions, entitats i tots els actors implicats perquè calen més recursos davant una problemàtica que va en augment. Des d’apostar per un augment de l’habitatge públic, l’ampliació de pisos d’inclusió social o reforçar el treball en xarxa. I, tot plegat, sense deixar de treballar la sensibilització de la població i la reducció de l’estigmatització cap a les persones sense llar”.
La Sopa continua sent el recurs principal per a l’atenció immediata a les persones sense llar tot i que la capacitat limitada del centre fa que no es pugui atendre a totes les persones que ho necessiten. Des de l’Ajuntament de Girona també s’activen iniciatives com el Pla Fred o el Pla Calor per proporcionar espais d'allotjament temporals addicionals per als mesos de temperatures extremes, amb l’objectiu de protegir les persones sense sostre.
Aquestes accions es complementen amb el TAS (Trobades amb Sostre) espai de relació entre persones que estan en situació de sense sostre, el Treball en Xarxa amb diferents institucions públiques o entitats del tercer sector o la Taula d’entitats, associacions i professionals que treballen amb persones sense sostre.
Per la seva banda les entitats socials, com Càritas o Creu Roja, també tenen projectes que directa o indirectament atenen i donen suport a les persones sense llar, sumant tots plegats un ventall de recursos que malauradament va quedant insuficient.
Tot i posar molts esforços, actualment la demanda supera els recursos disponibles i es fa evident una necessitat d'habitatges assequibles i de suport continuat. Cal incrementar les polítiques d'habitatge social, dotar de més recursos i professionals en el diferents serveis de salut, allotjament i suport social, adreçats al col·lectiu de persones en situació de sense llar.
Campanya de denúncia i reflexió
La programació s’iniciarà el proper dilluns 18 de novembre amb una taula rodona sota el nom Llei i Sensellarisme:desafiaments i solucions per al futur en un debat públic que se celebrarà a la Facultat d’Educació i Psicologia.
Dimarts es realitzarà l’anomenada Ruta Arquitectura Hostil mentre que dimecres es durà a terme una acció de sensibilització a la plaça Francesc Calvet. Dijous s’organitzarà a la delegació del Col·legi d’Educadores Socials a Girona les Converses amb sostre i divendres la festa de tardor, Trobades amb Sostre a la ronda Pedret.
Dissabte arribarà l’hora de la presentació del documental 13 veus, una realitat: el sensellarisme al Cinema Truffaut, a les 11.30 hores.
Podeu consultar aquí el programa.
Les activitats organitzades per Càritas, La Sopa i Creu Roja, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya
Tot a punt per a la celebració d’una nova edició de la Setmana Ningú Sense Llar amb tota una sèrie d’activitats organitzades per Càritas Diocesana de Girona, el Consorci La Sopa i Creu Roja que s’impulsen amb l’objectiu de denunciar i conscienciar sobre aquesta problemàtica social. La programació també compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya.
A dia d’avui, segons les dades de persones sense sostre de Girona, durant aquest 2024 s’han localitzat fins a 111 persones dormint al carrer, una xifra que gairebé dobla a les que hi havia l’any 2016 quan se’n van registrar 60. El 2022 es va tancar amb un recompte de 86. A l’hora d’analitzar aquesta tendència es valora que hi ha diferents factors que reforcen aquests increment d’exclusió residencial i que estan vinculats a la manca d’accés a habitatges assequibles i a una xarxa de suport limitat per als col·lectius més vulnerables.
Pel que fa a les solucions per tal de frenar aquest creixement es posa a sobre la taula la necessitat de reforçar programes de suport habitacional, creant propostes de prevenció i suport a partir d’un reforç dels serveis socials locals. En definitiva, una resposta social i institucional que impliqui totes les administracions i les entitats del tercer sector.
La directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, explica que “com a societat tenim un repte majúscul a sobre la taula: garantir un dret fonamental com és de l’accés a l’habitatge”. Puigdevall demana que “unim esforços administracions, entitats i tots els actors implicats perquè calen més recursos davant una problemàtica que va en augment. Des d’apostar per un augment de l’habitatge públic, l’ampliació de pisos d’inclusió social o reforçar el treball en xarxa. I, tot plegat, sense deixar de treballar la sensibilització de la població i la reducció de l’estigmatització cap a les persones sense llar”.
La Sopa continua sent el recurs principal per a l’atenció immediata a les persones sense llar tot i que la capacitat limitada del centre fa que no es pugui atendre a totes les persones que ho necessiten. Des de l’Ajuntament de Girona també s’activen iniciatives com el Pla Fred o el Pla Calor per proporcionar espais d'allotjament temporals addicionals per als mesos de temperatures extremes, amb l’objectiu de protegir les persones sense sostre.
Aquestes accions es complementen amb el TAS (Trobades amb Sostre) espai de relació entre persones que estan en situació de sense sostre, el Treball en Xarxa amb diferents institucions públiques o entitats del tercer sector o la Taula d’entitats, associacions i professionals que treballen amb persones sense sostre.
Per la seva banda les entitats socials, com Càritas o Creu Roja, també tenen projectes que directa o indirectament atenen i donen suport a les persones sense llar, sumant tots plegats un ventall de recursos que malauradament va quedant insuficient.
Tot i posar molts esforços, actualment la demanda supera els recursos disponibles i es fa evident una necessitat d'habitatges assequibles i de suport continuat. Cal incrementar les polítiques d'habitatge social, dotar de més recursos i professionals en el diferents serveis de salut, allotjament i suport social, adreçats al col·lectiu de persones en situació de sense llar.
Campanya de denúncia i reflexió
La programació s’iniciarà el proper dilluns 18 de novembre amb una taula rodona sota el nom Llei i Sensellarisme:desafiaments i solucions per al futur en un debat públic que se celebrarà a la Facultat d’Educació i Psicologia.
Dimarts es realitzarà l’anomenada Ruta Arquitectura Hostil mentre que dimecres es durà a terme una acció de sensibilització a la plaça Francesc Calvet. Dijous s’organitzarà a la delegació del Col·legi d’Educadores Socials a Girona les Converses amb sostre i divendres la festa de tardor, Trobades amb Sostre a la ronda Pedret.
Dissabte arribarà l’hora de la presentació del documental 13 veus, una realitat: el sensellarisme al Cinema Truffaut, a les 11.30 hores.
Podeu consultar aquí el programa.
02
Novembre
2024
Novembre
2024
Càritas fa una crida als voluntaris per coordinar-se amb les autoritats locals en les tasques de neteja després del pas de la DANA
Càritas fa una crida als voluntaris perquè es coordinen amb les autoritats locals i les forces de seguretat en les tasques de neteja a les zones afectades per la DANA, que ha causat greus pèrdues de vides humanes i danys materials de dimensions colossals.
Quatre dies després de la tragèdia, algunes localitats o zones continuen amb accés limitat. Càritas València manté diàriament el contacte amb les quatre vicaries que han patit amb més severitat el pas de la DANA, encara que les comunicacions continuen sent complicades a causa dels talls de llum i la caiguda de línies telefòniques.
En les zones més accessibles, com Aldaia, Benetússer, Alfafar i Sedaví –a l'àrea metropolitana–, Càritas València ha començat a realitzar els primers viatges per portar aliments i altres utensilis com mascaretes, guants i productes de neteja, i s'està intentant organitzar els espais de Càritas perquè puguen acollir les persones més vulnerables que les diferents Càritas parroquials ja acompanyaven abans d'aquesta catàstrofe natural.
Alguns municipis han sol·licitat a Càritas que sigui el referent en el suport i l'acompanyament a persones majors amb mobilitat reduïda per atendre totes les necessitats que puguen presentar.
La situació és diferent en cada localitat valenciana. Moltes Càritas parroquials, en coordinació amb les autoritats locals, estan oferint aliments i acompanyant les persones que han hagut de ser reallotjades en centres socials o pavellons. “Per ara la solidaritat en espècie s'està canalitzant a nivell local i no a nivell nacional, ja que podria no ser adequada a les necessitats de la població i podria complicar la logística per la dificultat d'accés a les zones afectades”, precisa el referent d'emergències humanitàries de Càritas Espanyola, Yago Aparicio.
La prioritat de moltes Càritas parroquials està sent localitzar les persones que es trobaven en situació de vulnerabilitat per conéixer la seua situació i poder ajudar-les en el que siga necessari. El suport se centra no sols en aquells que ja ho necessitaven abans de la DANA i ara estan en una situació més complexa, sinó també en aquelles famílies que han sol·licitat ajuda puntual.
“Estem en contacte amb les persones, establint les prioritats i identificant les necessitats que consideren més urgents”, explica la directora de Càritas València, Aurora Aranda.
90 famílies sense casa a Mira (Conca)
A Mira, Conca, la DANA ha deixat sense casa 90 famílies. Aquest poble de la Serrania baixa, amb poc més de 900 habitants, s'ha bolcat en l'ajuda mútua. A través de la comunitat cristiana i de les autoritats locals, s'està donant resposta a les necessitats dels veïns que estan esgotats per les tasques de neteja i desconsolats per la pèrdua de tots els seus béns.
“Letur continua abatut”
Letur, la localitat d’Albacete que més ha patit les conseqüències de la DANA, continua abatuda i amb molt de dolor. “Encara s'estan buscant les persones desaparegudes, que esperem que puguen trobar-les prompte. Però enmig d'aquesta ferida tan profunda, els leturencs que han perdut tant compten amb una fortalesa increïble i estan tots units donant el que tenen. Agraïm de tot cor les mostres d'afecte i solidaritat de particulars, empreses i associacions que des del primer moment s'han posat a la disposició de Càritas per a col·laborar”, afirma la directora de Càritas Diocesana d'Albacete, Rosa García.
Per a poder canalitzar la solidaritat de la societat, Càritas ha obert una campanya de captació de fons, ja que en aquests moments les aportacions econòmiques són el més eficient, explica el president de Càritas Espanyola, Manuel Bretón. “A mesura que anem accedint al terreny i puguem identificar les necessitats, comunicarem quins són els suports que necessitarem de la societat”, afegeix.
Les persones que vulguin col·laborar amb la campanya poden fer-ho a través del següent número de compte d'Emergències:
ES29 2100 0002 5702 0144 5404 (concepte Inundacions)
Per desgravar la seva donació, contacti amb:
atenciodonant@caritasgirona.cat
30
Octubre
2024
Octubre
2024
Càritas activa una campanya per respondre a l’emergència provocada per les greus inundacions al País Valencià
Càritas lamenta la pèrdua de vides humanes que s’han produït en les últimes hores com a conseqüència de les greus inundacions a les comarques valencianes d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol l’Horta de València i la Ribera— ia la localitat marmessor de Letur. Davant de la greu situació, Càritas ha obert una campanya per respondre a l’emergència. El seu objectiu és canalitzar la solidaritat de la societat espanyola per ajudar en el treball de suport als damnificats.
Des de Càritas es lamenta la mort de més de dues centes persones en aquesta comunitat autònoma i l'entitat s’ha posat a disposició de les administracions públiques per a tot allò que en pugui requerir.
Suspensió de les activitats
Càritas València està treballant per donar suport a les Càritas parroquials de les zones més afectades com són la Ribera, la comarca d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol i l’Àrea Metropolitana de València a les persones damnificades. L’entitat, a més, ha suspès totes les activitats previstes per a aquests dies, especialment les de formació del voluntariat o de les persones participants que estaven previstes per avui i demà.
Càritas València s’uneix a l’Església de València i al seu arquebisbe, que «ha posat a disposició els mitjans necessaris davant la gravetat de la situació (…) i col·laborarà en tot allò necessari perquè les persones puguin recobrar l’esperança, des de la proximitat i la solidaritat».
“La situació és molt complexa”
Càritas Diocesana d’Albacete, per part seva, s’uneix al dolor de les persones afectades pels efectes de la DANA, que aquest dimarts va arrasar la localitat de Letur, posant-se a disposició de les necessitats de totes les persones d’aquesta localitat.
La tromba intensa d’aigua va provocar el desbordament de la riera que recorre el poble, originant una forta riuada que arrasava trencant murs, llambordes, i negant carrers i habitatges. En aquests moments són sis les persones desaparegudes, a la recerca de les quals treballen els diferents operatius.
Càritas és present a Letur a través del seu equip parroquial, donant resposta immediata a les persones i famílies afectades, en coordinació amb els serveis d’emergència i l’Ajuntament.
Un altre dels projectes a través dels quals Càritas és present a la zona és l’empresa d’inserció Restaurant El Búho Letur, iniciativa d’economia social de la Fundació El Sembrador, on treballen 8 persones i 4 es formen en hostaleria i que també ha patit les conseqüències del temporal.
Les persones que vulguin col·laborar amb la campanya poden fer-ho a través del següent número de compte d'Emergències:
Des de Càritas es lamenta la mort de més de dues centes persones en aquesta comunitat autònoma i l'entitat s’ha posat a disposició de les administracions públiques per a tot allò que en pugui requerir.
Suspensió de les activitats
Càritas València està treballant per donar suport a les Càritas parroquials de les zones més afectades com són la Ribera, la comarca d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol i l’Àrea Metropolitana de València a les persones damnificades. L’entitat, a més, ha suspès totes les activitats previstes per a aquests dies, especialment les de formació del voluntariat o de les persones participants que estaven previstes per avui i demà.
Càritas València s’uneix a l’Església de València i al seu arquebisbe, que «ha posat a disposició els mitjans necessaris davant la gravetat de la situació (…) i col·laborarà en tot allò necessari perquè les persones puguin recobrar l’esperança, des de la proximitat i la solidaritat».
“La situació és molt complexa”
Càritas Diocesana d’Albacete, per part seva, s’uneix al dolor de les persones afectades pels efectes de la DANA, que aquest dimarts va arrasar la localitat de Letur, posant-se a disposició de les necessitats de totes les persones d’aquesta localitat.
La tromba intensa d’aigua va provocar el desbordament de la riera que recorre el poble, originant una forta riuada que arrasava trencant murs, llambordes, i negant carrers i habitatges. En aquests moments són sis les persones desaparegudes, a la recerca de les quals treballen els diferents operatius.
Càritas és present a Letur a través del seu equip parroquial, donant resposta immediata a les persones i famílies afectades, en coordinació amb els serveis d’emergència i l’Ajuntament.
Un altre dels projectes a través dels quals Càritas és present a la zona és l’empresa d’inserció Restaurant El Búho Letur, iniciativa d’economia social de la Fundació El Sembrador, on treballen 8 persones i 4 es formen en hostaleria i que també ha patit les conseqüències del temporal.
Les persones que vulguin col·laborar amb la campanya poden fer-ho a través del següent número de compte d'Emergències:
ES29 2100 0002 5702 0144 5404
Concepte Inundacions
BIZUM 01580
Concepte Inundacions
A través de la web: aquí
Concepte Inundacions
Per desgravar la seva donació, contacti amb atenciodonant@caritasgirona.cat
