Notícies

La proposta s’ha tractat aquest dilluns 18 de novembre en una taula rodona emmarcada dins la campanya Ningú Sense Llar que se celebra fins al 24 de noviembre

Les activitats organitzades per Càritas, La Sopa i Creu Roja, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya

Sota el títol Llei sensellarisme: desafiaments i solucions per al futur aquest dilluns 18 de novembre s’ha celebrat una taula rodona a la sala d’actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, una jornada que forma part del programa de l’edició d’enguany de la campanya Ningú Sense Llar Càritas Diocesana de Girona, La Sopa i Creu Roja, i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya.

Hi han participat Beatriz Fernández, directora de la Fundació Arrels, Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la UAB i director de la proposta de Llei contra el sensellarisme i Jordi Viñas, vicepresident de la comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament i alcalde de Salt.

Tots els ponents han coincidit en la necessitat d’aprovar la llei i, tal i com ha afirmat Fernández, “donar sentit a totes les accions que es posin en marxa a partir d’un marc regulador unitari que ho unifiqui tot i aporti, al mateix temps, recursos”.

En aquesta línia, Viñas ha posat un especial èmfasi en la necessitat de “dotar la llei d’un finançament suficient, a nivell de país, i caldrà que la Generalitat acompanyi els ajuntament o no la podrem dur a terme”.

Per la seva banda, Milian ha estat contundent quan ha parlat que “la llei del sensellarisme i que n’estiguem parlant avui ja no és només una necessitat, és una exigència”.

“Cal garantir un espai residencial digne per a tothom i no n’hi ha prou amb ajuts administratius. Hem de ser tots plegats conscients que es tracta d’un servei rellevant que necessita de la implicació de totes les administracions”, ha afegit Milian.

Campanya de denúncia i reflexió

Aquest dimarts es realitzarà l’anomenada Ruta Arquitectura Hostil mentre que dimecres es durà a terme una acció de sensibilització a la plaça Francesc Calvet.
Dijous s’organitzarà a la delegació del Col·legi d’Educadores Socials a Girona les Converses amb sostre i divendres la festa de tardor, Trobades amb Sostre a la ronda Pedret.

Dissabte arribarà l’hora de la preestrena del documental 13 veus, una realitat: el sensellarisme al Cinema Truffaut, a les 11.30 hores.


Podeu consultar aquí el programa.

 

Tweet

S’ha dut a terme aquest cap de setmana a l’espai polivalent de Serra de Daró

La diada es va iniciar a les 10 del matí amb la benvinguda que van oferir el Bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, i la presidenta de la Càritas del Baix Ter, Maria Antònia Geli i, fins a quarts de dues del migdia, es van anar encadenant tota una sèrie d’activitats.

Des de l’actuació del grup de teatre comunitari Sant Pau de Girona que va representar la peça El vol cap a un habitatge digne, a la ponència i taula rodona que va protagonitzar l’experta en habitatge Carme Trilla, conjuntament amb tècniques de Càritas.

Conduïda per Càritas Jove, la jornada també va comptar amb la participació de l’actor i humorista Fel Faixedas, així com del cor Anselm Viola.

Un dels moments més emotius es va viure quan es va mostrar l’agraïment als consellers entrants (Josep Maria Boada, Maria Àngels Llos, Jordi Torrecillas i Narcís Figueres) i sortints (Pepi Jiménez, Toni Pons i Enric Sala, en Memòria).
 

Tweet

Del 18 al 24 de novembre es celebra una nova edició de la Setmana Ningú Sense Llar amb l’objectiu de debatre sobre aquest repte social i consensuar solucions

Les activitats organitzades per Càritas, La Sopa i Creu Roja, compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya

Tot a punt per a la celebració d’una nova edició de la Setmana Ningú Sense Llar amb tota una sèrie d’activitats organitzades per Càritas Diocesana de Girona, el Consorci La Sopa i Creu Roja que s’impulsen amb l’objectiu de denunciar i conscienciar sobre aquesta problemàtica social. La programació també compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la UdG i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya.

A dia d’avui, segons les dades de persones sense sostre de Girona, durant aquest 2024 s’han localitzat fins a 111 persones dormint al carrer, una xifra que gairebé dobla a les que hi havia l’any 2016 quan se’n van registrar 60. El 2022 es va tancar amb un recompte de 86. A l’hora d’analitzar aquesta  tendència es valora que hi ha diferents factors que reforcen aquests increment d’exclusió residencial i que estan vinculats a la manca d’accés a habitatges assequibles i a una xarxa de suport limitat per als col·lectius més vulnerables.

Pel que fa a les solucions per tal de frenar aquest creixement es posa a sobre la taula la necessitat de reforçar programes de suport habitacional, creant propostes de prevenció i suport a partir d’un reforç dels serveis socials locals. En definitiva, una resposta social i institucional que impliqui totes les administracions i les entitats del tercer sector.

La directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, explica que “com a societat tenim un repte majúscul a sobre la taula: garantir un dret fonamental com és de l’accés a l’habitatge”. Puigdevall demana que “unim esforços administracions, entitats i tots els actors implicats perquè calen més recursos davant una problemàtica que va en augment. Des d’apostar per un augment de l’habitatge públic, l’ampliació de pisos d’inclusió social o reforçar el treball en xarxa. I, tot plegat, sense deixar de treballar la sensibilització de la població i la reducció de l’estigmatització cap a les persones sense llar”.

La Sopa continua sent el recurs principal per a l’atenció immediata a les persones sense llar tot i que la capacitat limitada del centre fa que no es pugui atendre a totes les persones que ho necessiten. Des de l’Ajuntament de Girona també s’activen iniciatives com el Pla Fred o el Pla Calor per proporcionar espais d'allotjament temporals addicionals per als mesos de temperatures extremes, amb l’objectiu de protegir les persones sense sostre.

Aquestes accions es complementen amb el TAS (Trobades amb Sostre) espai de relació entre persones que estan en situació de sense sostre, el Treball en Xarxa amb diferents institucions públiques o entitats del tercer sector o la Taula d’entitats, associacions i professionals que treballen amb persones sense sostre.
Per la seva banda les entitats socials, com Càritas o Creu Roja, també tenen projectes que directa o indirectament atenen i donen suport a les persones sense llar, sumant tots plegats un ventall de recursos que malauradament va quedant insuficient.

Tot i posar molts esforços, actualment la demanda supera els recursos disponibles i es fa evident una necessitat d'habitatges assequibles i de suport continuat. Cal incrementar les polítiques d'habitatge social, dotar de més recursos i professionals en el diferents serveis de salut, allotjament i suport social, adreçats al col·lectiu de persones en situació de sense llar.

Campanya de denúncia i reflexió 

La programació s’iniciarà el proper dilluns 18 de novembre amb una taula rodona sota el nom Llei i  Sensellarisme:desafiaments i solucions per al futur en un debat públic que se celebrarà a la Facultat d’Educació i Psicologia. 

Dimarts es realitzarà l’anomenada Ruta Arquitectura Hostil mentre que dimecres es durà a terme una acció de sensibilització a la plaça Francesc Calvet. Dijous s’organitzarà a la delegació del Col·legi d’Educadores Socials a Girona les Converses amb sostre i divendres la festa de tardor, Trobades amb Sostre a la ronda Pedret.

Dissabte arribarà l’hora de la presentació del documental 13 veus, una realitat: el sensellarisme al Cinema Truffaut, a les 11.30 hores.

Podeu consultar aquí el programa.

Tweet

Càritas fa una crida als voluntaris perquè es coordinen amb les autoritats locals i les forces de seguretat en les tasques de neteja a les zones afectades per la DANA, que ha causat greus pèrdues de vides humanes i danys materials de dimensions colossals.

Quatre dies després de la tragèdia, algunes localitats o zones continuen amb accés limitat. Càritas València manté diàriament el contacte amb les quatre vicaries que han patit amb més severitat el pas de la DANA, encara que les comunicacions continuen sent complicades a causa dels talls de llum i la caiguda de línies telefòniques.

En les zones més accessibles, com Aldaia, Benetússer, Alfafar i Sedaví –a l'àrea metropolitana–, Càritas València ha començat a realitzar els primers viatges per portar aliments i altres utensilis com mascaretes, guants i productes de neteja, i s'està intentant organitzar els espais de Càritas perquè puguen acollir les persones més vulnerables que les diferents Càritas parroquials ja acompanyaven abans d'aquesta catàstrofe natural.

Alguns municipis han sol·licitat a Càritas que sigui el referent en el suport i l'acompanyament a persones majors amb mobilitat reduïda per atendre totes les necessitats que puguen presentar.

La situació és diferent en cada localitat valenciana. Moltes Càritas parroquials, en coordinació amb les autoritats locals, estan oferint aliments i acompanyant les persones que han hagut de ser reallotjades en centres socials o pavellons. “Per ara la solidaritat en espècie s'està canalitzant a nivell local i no a nivell nacional, ja que podria no ser adequada a les necessitats de la població i podria complicar la logística per la dificultat d'accés a les zones afectades”, precisa el referent d'emergències humanitàries de Càritas Espanyola, Yago Aparicio.

La prioritat de moltes Càritas parroquials està sent localitzar les persones que es trobaven en situació de vulnerabilitat per conéixer la seua situació i poder ajudar-les en el que siga necessari. El suport se centra no sols en aquells que ja ho necessitaven abans de la DANA i ara estan en una situació més complexa, sinó també en aquelles famílies que han sol·licitat ajuda puntual.

“Estem en contacte amb les persones, establint les prioritats i identificant les necessitats que consideren més urgents”, explica la directora de Càritas València, Aurora Aranda.

90 famílies sense casa a Mira (Conca)

A Mira, Conca, la DANA ha deixat sense casa 90 famílies. Aquest poble de la Serrania baixa, amb poc més de 900 habitants, s'ha bolcat en l'ajuda mútua. A través de la comunitat cristiana i de les autoritats locals, s'està donant resposta a les necessitats dels veïns que estan esgotats per les tasques de neteja i desconsolats per la pèrdua de tots els seus béns.

“Letur continua abatut”

Letur, la localitat d’Albacete que més ha patit les conseqüències de la DANA, continua abatuda i amb molt de dolor. “Encara s'estan buscant les persones desaparegudes, que esperem que puguen trobar-les prompte. Però enmig d'aquesta ferida tan profunda, els leturencs que han perdut tant compten amb una fortalesa increïble i estan tots units donant el que tenen. Agraïm de tot cor les mostres d'afecte i solidaritat de particulars, empreses i associacions que des del primer moment s'han posat a la disposició de Càritas per a col·laborar”, afirma la directora de Càritas Diocesana d'Albacete, Rosa García.

Per a poder canalitzar la solidaritat de la societat, Càritas ha obert una campanya de captació de fons, ja que en aquests moments les aportacions econòmiques són el més eficient, explica el president de Càritas Espanyola, Manuel Bretón. “A mesura que anem accedint al terreny i puguem identificar les necessitats, comunicarem quins són els suports que necessitarem de la societat”, afegeix.

Les persones que vulguin col·laborar amb la campanya poden fer-ho a través del següent número de compte d'Emergències:

ES29 2100 0002 5702 0144 5404 (concepte Inundacions)

Per desgravar la seva donació, contacti amb:
atenciodonant@caritasgirona.cat

Tweet

Càritas lamenta la pèrdua de vides humanes que s’han produït en les últimes hores com a conseqüència de les greus inundacions a les comarques valencianes d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol l’Horta de València i la Ribera— ia la localitat marmessor de Letur. Davant de la greu situació, Càritas ha obert una campanya per respondre a l’emergència. El seu objectiu és canalitzar la solidaritat de la societat espanyola per ajudar en el treball de suport als damnificats.

Des de Càritas es lamenta la mort de més de dues centes persones en aquesta comunitat autònoma i l'entitat s’ha posat a disposició de les administracions públiques per a tot allò que en pugui requerir. 

Suspensió de les activitats
Càritas València està treballant per donar suport a les Càritas parroquials de les zones més afectades com són la Ribera, la comarca d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol i l’Àrea Metropolitana de València a les persones damnificades. L’entitat, a més, ha suspès totes les activitats previstes per a aquests dies, especialment les de formació del voluntariat o de les persones participants que estaven previstes per avui i demà.

Càritas València s’uneix a l’Església de València i al seu arquebisbe, que «ha posat a disposició els mitjans necessaris davant la gravetat de la situació (…) i col·laborarà en tot allò necessari perquè les persones puguin recobrar l’esperança, des de la proximitat i la solidaritat».

“La situació és molt complexa”
Càritas Diocesana d’Albacete, per part seva, s’uneix al dolor de les persones afectades pels efectes de la DANA, que aquest dimarts va arrasar la localitat de Letur, posant-se a disposició de les necessitats de totes les persones d’aquesta localitat.

La tromba intensa d’aigua va provocar el desbordament de la riera que recorre el poble, originant una forta riuada que arrasava trencant murs, llambordes, i negant carrers i habitatges. En aquests moments són sis les persones desaparegudes, a la recerca de les quals treballen els diferents operatius.

Càritas és present a Letur a través del seu equip parroquial, donant resposta immediata a les persones i famílies afectades, en coordinació amb els serveis d’emergència i l’Ajuntament.

Un altre dels projectes a través dels quals Càritas és present a la zona és l’empresa d’inserció Restaurant El Búho Letur, iniciativa d’economia social de la Fundació El Sembrador, on treballen 8 persones i 4 es formen en hostaleria i que també ha patit les conseqüències del temporal. 

Les persones que vulguin col·laborar amb la campanya poden fer-ho a través del següent número de compte d'Emergències:
 

ES29 2100 0002 5702 0144 5404
Concepte Inundacions

BIZUM  01580
Concepte Inundacions

A través de la web: aquí
Concepte Inundacions

Per desgravar la seva donació, contacti amb atenciodonant@caritasgirona.cat

 

Tweet

Un 90% d’aquestes famílies s’han vist obligades a retallar la despesa en alimentació i un 68% no pot mantenir la temperatura adequada a la seva llar durant els mesos més freds

Aquestes dades es desprenen d’un informe elaborat per Càritas Diocesana de Girona, corresponent al període 2022-2024 

Càritas Diocesana de Girona alerta de les conseqüències devastadores que ha tingut la inflació sobre les famílies més vulnerables ateses per l’entitat durant el període situat entre els anys 2022 i 2024. Entre altres xifres, Càritas alerta que un 50% de les famílies ateses no pot mantenir una alimentació adequada o que un 45% de les llars necessiten ajudes per sobreviure i fer front a despeses com les d’habitatge, subministraments o alimentació. Aquestes dades s’extreuen d’un informe que ha elaborat l’Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social de Càritas Diocesana de Girona.

L’informe va sortir davant els nivells històrics que va assolir la inflació durant el període analitzat i que, en alguns casos va arribar a superar el 10% anual. En aquest sentit, durant el 2022 la situació va ser crítica amb el preu del gas enfilant-se un 300% i el dels aliments de la cistella bàsica com el pa, la llet o els cereals van patir augments superiors al 15%.

Durant el 2023, tot i una certa moderació, l’habitatge i els subministraments van continuar una tendència alcista amb increments del 10 al 12% pel que fa a lloguers i hipoteques, i del 20% en els preus de l’electricitat i el gas.

El responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, manifesta que “aquestes pujades sostingudes han provocat que moltes famílies vulnerables es vegin atrapades en una espiral de precarietat i que tinguin serioses dificultats per accedir a serveis bàsics”.

A l’hora d’analitzar les dades concretes, cal esmentar que un 16,6% de les llars han patit endarreriments en el pagament de l'habitatge i un 37,2% ha tingut dificultats per mantenir al dia les factures de subministraments. “Aquesta circumstància deixa clara que les famílies donen prioritat al pagament d'habitatge i subministraments per evitar conseqüències greus com desnonaments, a canvi de retallades en altres necessitats, com l'alimentació o l'oci”, argumenta Gómez.

Renúncies obligades
Aquest escenari ha provocat que moltes famílies s'han vist obligades a aplicar estratègies de supervivència per tal d’adaptar-se a la nova realitat econòmica que els envolta i que fa que més del 90% de les famílies han retallat la despesa en alimentació o que un 39% no pugui fer front a la despesa de medicaments.

“Aquesta situació està colpejant, sobretot, a famílies amb infants i persones grans. Aquesta situació pot tenir conseqüències a llarg termini en la salut i el benestar dels seus membres mentre que posa en risc la salut d’aquelles persones que necessiten de tractaments per patir malalties cròniques”, denuncia Gómez.

Pel que fa a la pobresa energètica, un 68% de les famílies no pot mantenir una temperatura adequada a la seva llar durant els mesos més freds i si ens centrem en altres aspectes socials, cal esmentar que fins a un 57% de les s’han vist abocades a renunciar a activitats d’oci per ajustar al pressupost familiar.

Tampoc cal deixar de banda que fins a un 90% de les famílies no disposa de recursos per fer front a despeses imprevistes, una situació que segons el responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona “els aboca a una situació de vulnerablitat extrema. Qualsevol emergència, per petita que sigui, pot desencadenar en una profunda crisi econòmica i en un impacte greu a la llar afectada”.

A les conclusions de l’informe es deixa clar que les famílies ateses viuen en una espiral de vulnerabilitat econòmica i social, amb una elevada cronificació de la pobresa.

Podeu consultar l'informe Equilibris Precaris, aquí. 
 

Tweet

Aquestes dades s’extreuen del darrer informe elaborat pel Programa Infància, joves i família de l’entitat i corresponen al curs 2023-24

Durant aquest període, fins a 766 joves i infants han participat, de dos a tres cops per setmana, en les sessions d’acompanyament que es duen a terme des de Càritas

Les responsables del Programa Infància, Joves i Família de Càritas Diocesana de Girona han fet balanç, aquest dijous 17 d’octubre, de les dades corresponents a l’informe del curs 2023-24. Del document s’extreuen diverses conclusions, però des de l’entitat volem destacar que un 70% dels participants dels projectes d’acompanyament, emocional i educatiu, supera amb èxit l'etapa educativa.

Des de Càritas s’ha complementat aquesta dada explicant que durant el darrer curs s’han dut a terme fins a 3.902 sessions d’acompanyaments grupals i 1.475 d’individuals. Marta Piany, cap de Programa, ha manifestat que “els bons resultats ens diuen que hem de seguir en aquesta línia, però som conscients que encara queda molt a fer en el sistema educatiu i en la societat per la defensa dels drets dels infants i joves”.

Un dels objectius principals del Programa passa per pal·liar la transmissió intergeneracional de la pobresa i, per aquest motiu, és molt important la situació laboral i el nivell d’estudis dels adults de referència dels infants i joves que s’apropen a l’entitat. En aquest sentit, cal destacar que tot i que un 61% treballa, un 76% té estudis (un 25% són postobligatoris) i un 91% estan en situació regular, els seus fills i filles continuen necessitant els serveis de Càritas i no surten del cercle de pobresa.

Cristina Torroella, cap de Programa, posa de manifest que “les generacions que han viscut i viuen en una família en situació de pobresa són més vulnerables i presenten dificultats per sortir d’aquesta situació. Queden atrapades en el cercle de l’exclusió social i aquest es reprodueix independentment de l’esforç personal”.

De Primària a estudis postobligatoris
L’acompanyament que realitzen les professionals de Càritas, a través de diversos projectes, va des d’Educació Primària fins als estudis postobligatoris i s’està en contacte i es treballa amb 127 centres educatius, 40 àrees de Serveis Socials i 114 agents externs. Des de l’entitat es valora molt positivament aquest treball en xarxa i comunitari amb l’objectiu de poder oferir “un acompanyament integral i personalitzat”.

Els objectius del Programa Infància, Joves i Família passen per millorar el desenvolupament socioeducatiu dels participants facilitant espais segurs entesos com a espais de referència i confiança pels infants i joves, així com acompanyar-los a nivell individual, defensar els seus drets i treballar per pal·liar la transmissió intergeneracional de la pobresa.

L’acompanyament integral i personalitzat que es duu a terme al territori es pot realitzar gràcies als 45 punts de servei que hi ha repartits per tota la diòcesi. L’equip està format per 32 persones contractades i 259 persones voluntàries.
 

Tweet

L’edició d’enguany que s’ha celebrat aquest dimarts 15 d’octubre s’ha centrat a posar de relleu un dret fonamental com és l’accés a l’habitatge

Prop de 250 persones han assistit aquest dimarts 15 d’octubre a la sisena edició del sopar solidari organitzat per Càritas Diocesana de Girona que, enguany, s’ha tornat a celebrar a Mas Marroch, espai dels germans Roca a Vilablareix. Tal com és tradicional a l’anomenat Sopar de Compromís, tots els beneficis de la iniciativa solidària es destinen a una causa que, en aquest cas, és el de garantir l’accés a l’habitatge per a tothom

El periodista Josep Puigbó ha estat l’encarregat de conduir un acte que també ha comptat amb la participació de la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, que en la seva intervenció ha encoratjat tothom a aportar el seu granet de sorra “per garantir un dret fonamental com és l’accés a l’habitatge”, destacant que “una de cada dues persones que atenem no disposa d’un habitatge digne”.

Puigdevall ha agraït la participació i assistència de les prop de 250 persones que s’han apropat a Mas Marroch, “gràcies per continuar al nostre costat i pel vostre compromís amb les persones més necessitades”.

A banda d’un preu video institucional, a l’inici del sopar s’han projectat dos vídeos més en els quals s’han donat a conèixer, tant testimonis personals com dades concretes, tot plegat relacionat amb la temàtica del sopar, l’habitatge.

Durant la recta final de l’esdeveniment s’ha realitzat un sorteig solidari amb productes cedits per empreses col·laborades del programa Entitats amb Cor de Càritas i que ha estat dinamitzat pels periodistes Ester Bertran i Aleix Cabarocas.

Aquesta edició del sopar solidari de Càritas Diocesana de Girona ha comptat amb el suport de la Cambra de Comerç de Girona i el patrocini principal de la Clínica Bofill. En aquesta línia, també han participat patrocinant taules empresarials Assessoria Codina, Bàsquet Girona, Ceres Roura, Clínica Cervera, Comexi, Kave Home, Medplaya, Mitec Enginy, Toni Pons i Valvi Assegur.
 

Tweet

Està format per 10 persones reconegudes de diversos àmbits i trajectòries professionals com l’empresarial, la cultural o la universitària

La trobada de presentació s’ha dut a terme a El Coro (Sarrià de Ter) un espai gestionat per Ecosol l’empresa d’inserció sociolaboral de l’entitat

Amb la voluntat de rebre aportacions externes que aportin reflexió a l’acció que duu a terme Càritas Diocesana de Girona, durant les darreres setmanes ha començat a caminar el nou espai anomenat Consell amb Cor.

En formen part deu persones que són referents en diversos sectors socials i econòmics: Anna Maria Geli, Antoni Puigvert, Imma Xifra, Josep Lagares, Marc Riera, Marià Lorca, Montserrat Roura, Miquel Gotanegra, Ramon Barnera i Toni Pons.

El nou òrgan es va aprovar el 3 de juliol del 2024, està previst que es reuneixi un mínim de dos cops l’any, i està coordinat per Josep Maria Boada, membre del Consell diocesà.

La presidenta de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, explica que “ens fa il·lusió el Consell amb Cor perquè estem convençuts que l’aportació de les persones que en són membres serà molt valuosa i que a partir de les seves idees i propostes podrem enfortir la relació amb la societat, les administracions, les empreses i les famílies”.

La primera trobada que s’ha allargat durant tres hores ha permès donar a conèixer el funcionament del Consell amb Cor, al mateix temps que es posaven les bases del treball futur.
 

Tweet

Tweet