Notícies

Tweet

Nota de premsa (30/04/2021). Càritas Diocesana de Girona i Justícia i Pau a Girona, amb motiu del Dia mundial del treball i la solemnitat de sant Josep obrer, patró dels treballadors i les treballadores, destaquen que en un any extraordinàriament marcat pel greu impacte de la pandèmia en el conjunt de la societat i en el món del treball, els efectes han estat especialment accentuats en les persones més vulnerables.

Els efectes de la crisi

Aquesta crisi ha posat en relleu la necessitat d'un canvi de sistema productiu, basat en treballs que aportin valor, subjectes d'unes condicions laborals dignes, i on les persones estiguin en el centre. Volem destacar la importància de la feina com a activitat humana que fa créixer la dignitat de cada persona i de les seves famílies. Amb el treball cuidem a el conjunt de la societat i al planeta.

La pandèmia ha accelerat els processos que debiliten el dret al treball, i empobreixen, precaritzen i descarten a milions de treballadores i treballadors, principalment dones i joves. S'han destruït milers de llocs de treball i molts dels ERTO s'han resolt, finalment, en acomiadaments. I les mesures de protecció social dissenyada per pal·liar els efectes de la crisi no ha arribat a les persones que més ho necessiten, ni el subsidi temporal previst per a les treballadores de la llar o l'ingrés mínim vital. A més, la pobresa es dispara entre la població migrant en situació administrativa irregular, on la desocupació i l'economia informal són majoritaris, sense possibilitat d'accés a sistema de protecció.

Una oportunitat per posar al centre les persones i no el lucre

En aquesta situació cal ser molt beligerants en l’adopció de mesures per aconseguir que el treball decent sigui una realitat i permeti mantenir una vida digna i una protecció social que arribi a totes les persones que ho necessiten. Malauradament, determinats interessos econòmics de grans monopolis aprofiten la crisi com una oportunitat lucrativa i no com una oportunitat per a construir una societat més justa i equitativa que posi la persona al centre.

Una bretxa que és un autèntic mur

En aquests moments en que les connexions telemàtiques s’han generalitzat, la precarietat en la connexió a internet, en l’accés a dispositius o la manca de coneixements tecnològics, agreuja per un costat les dificultats que s’estan donant en la relació telemàtica amb les administracions i els consegüents obstacles a l’accés a gestions i prestacions socials, però per altra banda també té conseqüències en l’àmbit de la formació o de l’accés a oportunitats laborals.

És necessari que no es demori un pla de xoc contra la bretxa digital, que tingui en compte les la necessitat de les eines tecnològiques per múltiples gestions vitals en l’àmbit personal i d’accés al treball, i que tendeixi a escurçar la bretxa i impedeixi que sigui el mur que avui troben moltes famílies.

Reivindiquem un nou contracte social postpandèmia que posi el focus en la desigualtat

Les dues entitats demanen en aquest primer de maig de forma urgent promoure un diàleg amb tota la comunitat política, societat i institucions per configurar un nou contracte social basat en la centralitat de la persona, el treball decent i la cura de la planeta, que posi el focus en frenar urgentment a la pandèmia de la desigualtat i en la necessària reducció de les diferències entre rendes altes i rendes baixes.

Cal un nou contracte social on l’economia social tingui reconegut un paper fonamental, i on es fomentin les empreses d’inserció com a eines d’acompanyament i inserció a persones en situació de vulnerabilitat.

També cal un treball amb drets, segur, lliure, creatiu, participatiu i solidari en qualsevol relació laboral i per a tothom, sense distinció d'edat, sexe o procedència i garantir mesures de protecció social per les persones aturades o precaritzades, així com aconseguir el reconeixement social i laboral i condicions laborals dignes per les ocupacions essencials per a la vida. També és un repte urgent l’impuls de la incorporació del jovent al mercat laboral en una societat colpejada per una crisi sanitària social i econòmica creant oportunitats reals d'accés a la feina digne.

Les entitats reclamen en aquest 1r de Maig amb el papa Francesc “Ara més mai: Cap jove, cap persona, cap família sense treball decent”

Acció de Càritas en l’àmbit laboral al 2020

Malgrat l'estat d'alarma i la pandèmia Càritas Diocesana de Girona ha atès durant el 2020 en temes d’ocupació més de 900 persones i quasi un 25% ha trobat feina. Tanmateix, la majoria dels contractes als quals s’ha pogut accedir són contractes curts, i han estat majoritàriament en el sector serveis, com ara neteja, comerç o transport, en el sector industrial, principalment alimentari o en el sector sanitari, en feines de neteja i tasques de cura.

Tweet

Un bon grup d’escoles de dansa de Girona i Salt organitzen una nova edició del DANSEM, un espectacle a benefici dels projectes de Càritas, que combina actuacions de grups d'edats i estils molt diversos amb una passió compartida: el ball. L'any passat, a causa de la COVID-19, no es va poder celebrar la funció de Girona, però enguany les persones participants esperen amb moltes ganes i il·lusió aquesta nova edició, que se celebrarà seguint totes les mesures de seguretat, amb un aforament limitat al 50%.

Després d’un any de restriccions i de no poder entrenar de manera presencial ni mantenir contacte físic, el DANSEM d'aquest any suposarà una oportunitat molt especial per a les escoles, i totes les persones, tant amateurs com professionals, vinculades a la dansa, que desitgen més que mai poder compartir el seu art amb el públic.

El DANSEM és una exhibició de ball, però també una iniciativa solidària que permet recaptar fons per als projectes de Càritas destinats a donar resposta a la crisi sociosanitària provocada per la pandèmia. El DANSEM és una oportunitat per gaudir de la cultura generada als nostres barris i, alhora, contribuir a la lluita contra l’exclusió social. 

La primera funció serà el 24 d'abril a dos quarts de vuit del vespre al Teatre de Salt, i l'edició tancarà les portes l'11 de juliol al Teatre El Canal de Salt amb la celebració de dues sessions. 

Tweet

Tweet

Tweet

“L’Economia de Francesc: propostes per a un canvi radical del sistema econòmic, a debat” és el títol del webinar que han organitzat Càritas Diocesana i Justícia i Pau i que s’ha celebrat aquest dimecres al vespre. L’acte, 100% en línia, ha comptat amb la participació d’Eduard Ibáñez, autor del llibre L’Economia de Francesc (Editorial Claret), Josep Vicenç, economista, i Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, a més d’un seguit d’intervencions destacades en el debat posterior.

Albert Quintana, des de Justícia i Pau Girona, ha iniciat el webinar amb un record per a Mons. Oscar Romero, assassinat ara fa 41 anys a Hondures, i patró de Càritas, i ha fet una introducció a la temàtica de l’acte, que no s’ha centrat tan sols en el llibre, sinó en les propostes econòmiques que promou el papa Francesc. Unes propostes que han de suposar, segons Quintana, un canvi radical de l’actual sistema econòmic, des de la perspectiva dels pobres de l’evangeli. Ja que aquesta economia que porta a l'exclusió, a la desigualtat i a la depredació, és una “economia que mata” en paraules del mateix papa Francesc.

Eduard Ibáñez, autor del llibre, s’ha declarat “compilador”, més que autor del llibre, en la mesura que “presenta d’una manera endreçada i ordenada la visió del papa Francesc”, que el situa en un context més ampli i el defineix com a continuador de la tradició de la doctrina social de l’Església. Ha recordat que el llibre s’emmarca en una col·lecció que pretén presentar d’una manera assequible per al gran públic el pensament cristià per reformular l'economia. Sobre el títol del llibre, Ibáñez ha afirmat que l’economia de Francesc és una iniciativa que vol aplegar joves de tot el món interessats en l’economia perquè la repensin per fer-la més humana i superar el model actual, que és “una economia que exclou i que mata”. Aquesta convocatòria del papa, ha afirmat, s’havia de traduir en una trobada presencial, però ha esdevingut tot un procés, una xarxa de joves a nivell mundial amb grups de treball amb molts perfils, que estan creant iniciatives per reformular l’economia. També a Catalunya hi ha grups de treball, ha assegurat. El títol, segons Ibáñez, fa referència a Sant Francesc d'Assís, el paradigma de l’economia de l’Evangeli, una economia basada en la fraternitat i com ens considerem universalment germans i com podem satisfer les necessitats de tothom. Assis és també l’inspirador del nom del papa i és darrere de tots els seus textos, ha recordat Ibáñez, i assegurat que Francesc parteix de la realitat, i no des dels grans principis i que il·lumina aquesta realitat que veu, a través de l’Evangeli. Ibáñez ha explicat que el llibre intenta desxifrar aquest pensament i extreure’n les propostes econòmiques més concretes, i ha lamentat que alguns cristians es queixin i protestin perquè el papa opini d’economia. Però Ibáñez reafirma que parlar d’economia ha de ser un deure

per a l’Església, perquè el seu objectiu és il·luminar la vida a través del regne de Déu. Per tant, diu, “és lògic que l’Església es preocupi per l’economia i per la Pau. “El papa proposa capgirar l’economia per posar-la al servei del bé comú, perquè actualment només està al servei del guany, l’acumulació i el benefici propi”, afirma. “Ens cal potenciar el desenvolupament humà integral, no només el creixement i el guany” i ha afegit: “cal una economia basada en la fraternitat”. Planteja també “ecologia integral”, com una forma de la fraternitat, que reconeix la natura com a germana, en la mateixa línia del bé comú.

Josep Vicenç, economista, ha citat Gandhi per iniciar la seva intervenció i recordar que hi ha recursos per a tothom, però no suficients per aquells que en volen sense fi. Ha parlat del “bon govern” i l’ha comparat amb el joc LEGO que significa “jugar bé”, en forma de metàfora per explicar que els governs “no juguen bé” l’economia i no defensen els interessos comuns. Vicenç ha assenyalat amb més metàfores que hi ha innovacions que perjudiquen innovacions anteriors, com les pinces de plàstic respecte a les de fusta, o les assecadores respecte del poder mateix del sol i ha recordat que les finances haurien de tenir aquesta funció: recuperar el que va bé per al bé comú.

Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ha convidat a llegir el llibre i ha recordat una de les reflexions que hi és present: “la cura de la fragilitat apunta un nou estil de vida”. I en aquest sentit, posa en valor les empreses d’inserció, com Ecosol, “que operen dins del mercat, però que cerquen altres objectius, com per exemple, que el màxim nombre de persones tinguin una feina digna i que no siguin considerades només una força de treball”. Puigdevall també ha remarcat la importància del treball en xarxa entre les empreses socials, “perquè totes cerquen els mateixos objectius”, així com la responsabilitat social de la resta d’empreses i entitats. “Tenir cura de la fragilitat és també crear una cadena de formació per orientar les persones en el món laboral i acompanyar-les en la inserció laboral”, ha dit i “cap administració ni cap entitat pot tenir cura de la fragilitat de manera aïllada”, ha afegit. “Ens hem de preguntar qui es troba en la màxima fragilitat en cada moment i acompanyar precisament aquestes persones”, ha assegurat.

Després de les aportacions inicials, el debat va incloure un seguit d’ intervencions per tal de destacar i concretar les diverses propostes, des de senyalar l’aportació responsable dels empresaris, a la responsabilitat social en l’economia i a l’educació ètica en tots els camps. També van posar de relleu la importància de l’habitatge per a una vida digna, la necessitat de reduir la nostra petjada ecològica, el paper del treball com a principal factor d'inserció i el plantejament d’una renda bàsica.

Tweet

Càritas denuncia que continuen els talls de llum diaris indiscriminats al barri de Font de la Pólvora de Girona i que no s’ha trobat una solució a una greu situació que ja fa 7 anys que dura i que s’ha mantingut tot l’hivern.

L’entitat constata que famílies del barri segueixen veient com s’interromp diàriament la seva rutina i no poden mantenir la seves activitats amb normalitat. L’entitat alerta que amb aquestes condicions no es poden realitzar gestions vitals i necessàries, com escalfar l’habitatge en ple hivern o endollar un ventilador a l’estiu i que s’estan donant situacions de persones malaltes que no poden endollar l'oxigen per poder respirar durant la nit, que no poden mantenir els medicaments a la nevera, que han d’utilitzar butà per poder cuinar un plat calent, o que han hagut de comprar generadors de benzina amb el risc que comporten. També és habitual que les famílies hagin d’estar pendents dels talls per a la higiene personal o per rentar la roba, carregar el mòbil o que els infants hagin de fer els deures amb una espelma com a única font d’il·luminació. Si l’impacte és greu en les persones adultes, l’afectació s’agreuja especialment en els infants i es fa del tot insostenible, afirma l’entitat.

Vulneració de drets humans

Càritas denuncia que els talls constants, que impedeixen a les famílies el desenvolupament amb normalitat de les seves activitats vitals, suposen una greu vulneració de drets humans i afirma que són un clar incompliment de les obligacions que tenen les administracions públiques de vetllar pels drets de les persones i dels infants, d’acord amb el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, que reconeix el dret a un habitatge digne, segur i adequat, i també de la Convenció dels drets dels infants de Nacions Unides, que reconeix el dret a un nivell de vida adequat pel desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social. Aquestes normes internacionals, vigents avui a l’Estat, obliguen les administracions públiques a actuar per evitar la vulneració dels drets. I es constata en el dia a dia que la falta constant d’electricitat no només viola el dret de les persones i dels infants a un habitatge adequat, sinó que té un impacte molt greu a altres drets, com el dret a la salut, a l’alimentació o a l’educació.

Inacció d’Endesa i de les Administracions

Càritas recorda que aquesta greu situació va ser traslladada pels veïns i veïnes al Parlament de Catalunya, que va aprovar una resolució el passat 12 de novembre del 2020, en la que demanava al Govern la garantia del subministrament, la publicació d’una auditoria sobre l’estat de la xarxa, una taula de treball conjunta al barri i l’inici dels tràmits per denunciar Endesa, però a data d’avui encara no s’han complert els requeriments del Parlament.

L’entitat alerta que l’actuació de la companyia, que manté una xarxa elèctrica clarament insuficient i obsoleta, és un clar menyspreu per a les famílies del barri i genera una situació de discriminació i d’aïllament. A més, Càritas denuncia que les administracions no estan aconseguint protegir els drets humans més bàsics de les famílies del barri, perquè entén que les qüestions tècniques les ha de resoldre Endesa i que les administracions han d'assegurar de forma immediata i contundent que es garanteixi el subministrament a totes les famílies. Amb independència de les excuses i argumentacions que ofereix la companyia, el cert és que avui moltes persones aniran a dormir altre cop sense llum a casa.

Càritas veu inadmisible que s'assumeixi el discurs de la companyia, que vincula de manera confusa i indiscriminada l’absència de subministrament amb el cultiu de plantes de marihuana o el frau elèctric, qüestions que han de ser resoltes sense perjudicar la resta de famílies. Càritas exigeix el compliment de l’obligació que el subministrament de llum arribi a les famílies del barri amb tota normalitat, i no excusar-se en uns estereotips que reprodueixen un patró discriminatori, que vincula les accions d’unes poques persones a tot un grup. L'entitat demana aturar la difusió de missatges discriminatoris.

Urgeix la reunió de la taula de treball

Càritas reclama que es convoqui la taula de treball, després de quatre mesos de la resolució del Parlament, i que inclogui la presència de la companyia subministradora, les administracions i les famílies afectades, i fa una crida perquè es fixi data urgent per a la primera reunió de la taula de treball per tal que, amb la participació de veïns i veïnes, es faci seguiment i es fixin per escrit els compromisos i deures de les parts, amb un calendari concret d’actuacions. Càritas recolza en aquest sentit les reivindicacions i el treball que l’Associació de Veïns de Font de la Pólvora està duent a terme per tal de trobar solucions a aquest assumpte.

Tweet

Justícia i Pau Girona i Càritas Diocesana de Girona han organitzat un webinar obert i gratuït titulat 'L'Economia de Francesc. Propostes per a un canvi radical del sistema econòmic, a debat' per aquest dimecres, 24 de març, a les 19h.

El webinar comptarà amb les intervencions d'Eduard Ibáñez, advocat i autor del llibre L'Economia de Francesc, l'economista i membre de l'equip de Justícia i Pau Girona Josep Vicenç, i la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall.

Enllaç Zoom

Tweet

L’equip del programa d’Acompanyament a les Persones Grans de Càritas Diocesana de Girona dedica un text a Joan Maseller, participant del projecte Grans Experts, que ens ha deixat recentment.

«Joan, recorda que demà has de dur la guitarra, que tenim bolo!». Aquesta era una de les frases que més havíem dit a en Joan, el ferrer de tall de tota la vida al barri de Pedret de Girona, estimat per tots els veïns i veïnes. «Vols dir que em sortirà bé? Hauré d’assajar!», deia. I aquella nit, en Joan assajava les havaneres que havia tocat des de que tenia 20 anys, en diversos grups i formacions, perquè volia fer-ho bé una altra vegada. Ara, amb 87 anys, tenia un públic molt especial: un grup d’infants de primària que l’esperava a l’aula per sentir-lo tocar però també per escoltar en detall la seva experiència de vida fascinant. En Joan els explicava que de petit l’havien enviat a viure al camp, que havia après l’ofici de ferrer de tall, la seva forma de viure durant molts anys, i com va aprendre a tocar gairebé tots els instruments de corda que es toquen a les tunes. Parlar d’en Joan Maseller és parlar de tendresa i humilitat.

Des de 2013 en Joan ha estat vinculat al projecte Grans Experts de Càritas Girona, que se centra en posar en valor les experiències de vida de persones grans als centres educatius. En Joan ho feia amb il·lusió i amb els nervis impropis d’algú que s’havia passat molts anys tocant en concerts arreu. La seva història de vida, explicada en primera persona, fascinava sempre els infants que l’escoltaven embadalits, des de l’inicial descripció de la vida de postguerra, fins al reslat de superació, aprenentatges i passió. En Joan els explicava que gràcies al fet que havia trobat el que més l’apassionava -ser músic-, podia treballar del que li havia tocat: ferrer de tall. L’anècdota que més agradava als infants era quan els deia que havia fabricat un cotxe amb una banyera, o que havia posat un motor de tallagespa a una motocicleta, que es poden visitar al Museu de Carros i Eines del Camp de Valls. Però la part més emotiva sempre era al final de la sessió, quan els infants onejaven un mocador blanc mentre escoltaven, potser per primera vegada, La Bella Lola, amb la guitarra i la veu d’en Joan.

En paraules seves, participar d’aquestes xerrades «em fa recuperar els millors moments de la meva vida, i m’adono que encara puc mostrar allò que he fet i sé fer». En Joan era un exemple que la vellesa és una bonica etapa per construir, per reinventar-se, i per deixar enrere l’expressió «no puc». Des de Càritas, treballem per un envelliment actiu i de qualitat, i perquè les persones grans esdevinguin mestres de vida per a les noves generacions.

No ens queda més que donar-te les gràcies, Joan, per deixar petjada en nosaltres i en tots els infants i joves que t’han escoltat tots aquests anys.


Equip del programa d’Acompanyament a les Persones Grans.

Tweet

En el Dia Internacional de la Dona, Càritas alerta de com la pandèmia sanitària provocada per la Covid-19 està fent augmentar les desigualtats entre homes i dones, i les greus vulnerabilitats a les que elles s'han d'enfrontar cada dia tant en els àmbits econòmic i social com educatiu.

A través de la seva àmplia xarxa de programes de suport i escolta (centres de dia, recursos residencials o serveis d'atenció, entre d'altres), Càritas és testimoni de com durant la pandèmia s'han disparat les dificultats de les dones acompanyades per accedir a una vida digna i minven encara més les oportunitats de triar el seu propi projecte de vida a causa de les barreres que impedeixen el seu desenvolupament personal i laboral.


La Covid-19 també té rostre de dona

Els efectes de la pandèmia no són neutres pel que fa a el gènere de les persones acompanyades per Càritas. Les dones són doblement colpejades per un model estructural, en el qual al flagell de les violències masclistes se’hi sumen les desigualtats múltiples, com són l'origen ètnic, l'edat, la situació socioeconòmica, la discapacitat o la ubicació geogràfica, que impacten en les dones en condicions més precàries i augmenta el seu risc d'exclusió social. Si el 2020 dèiem que la pobresa té rostre de dona, el 2021 podem testificar, per la nostra experiència, que els efectes de la pandèmia també el tenen.

Tweet