Notícies

Davant el 1r de Maig de 2020, Dia Internacional del Treball, extraordinàriament marcat per la crisi de la pandèmia, les organitzacions promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent, que a la diòcesi de Girona compten amb Càritas Diocesana de Girona, Justícia i Pau i la Pastoral Obrera, unim les nostres veus i forces, en aquesta celebració de la feina i de sant Josep obrer, per reafirmar que el treball és per a la vida, que ha de garantir unes condicions laborals que protegeixin la integritat física i psíquica de la persona, i que afavoreixi la seva protecció social, essencials per a una vida digna.

 

No tenim cap dubte que la crisi laboral i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19 hagués tingut un menor impacte sense la indecent precarietat laboral que hem assumit. Un virus particular que marca el sistema de relacions laborals i que lesiona greument els drets de les persones treballadores i de les seves famílies, en bona part per la manca de recursos en sanitat i polítiques socials, retallats com a conseqüència de l'anterior crisi financera.

 

Les ocupacions més precaritzades, com són les de persones treballadores de la llar i de cures, de l'agricultura, d'establiments d'alimentació o repartidores, que fins al moment han estat invisibilitzades i no han tingut un just reconeixement laboral i social, són les que en aquest moment de crisi sanitària, que suposa la paralització de el sistema productiu i econòmic, s'han «descobert» com a essencials per a la sostenibilitat de la vida, per garantir el benestar de totes les persones i que no ens faltin aliments i cures durant el període de quarantena. Però aquests treballadors i treballadores continuen exercint les seves funcions en condicions precàries i en la majoria dels casos sense la protecció adequada. Amplifiquem el nostre aplaudiment, també per a aquestes realitats.

 

«Tenim uns sous molt baixos, sense dret a atur, no estem protegides, per res ni per ningú. Per què no tinc jo dret a cobrar per com un caixer que treballa al supermercat, un forner, un repartidor? ... si el meu treball és tan digne com el d'ells ... no sé per què les lleis estan així, no sé per què ens miren així, és que semblem la classe baixa de l'univers ... », afirma una treballadora. 

 

A tot plegat cal afegir-hi el drama de l'atur registrat que, al costat de l'estructural, són la punta de l'iceberg d'una crisi de l'ocupació molt més gran; que no computa els treballs no reconeguts, ni l'ocupació suspesa per expedients de regulació temporal. L'ocupació que en primer lloc s'ha destruït és la més feble, el que no té xarxes de protecció social. Per això, a totes les persones que veuran reduïts els seus ingressos, fins i tot fins a límits que no garanteixin el mínim per viure dignament, se sumen les que no compten amb cap tipus de protecció.

 

Càritas Diocesana de Girona, Justícia i Pau i la Pastoral Obrera fem una crida conjunta perquè s'articulin i impulsin totes les mesures necessàries evitant que això torni a passar, i per donar suport i tenir cura de les persones més afectades, especialment les que estan al carrer, sense sostre i les que mai reuneixen els requisits per percebre alguna renda mínima. 

 

Les institucions que acompanyen les víctimes de la precarietat exigim construir una xarxa de protecció social per als que han perdut ocupació, salari i drets, perquè ningú es quedi enrere. Necessitem superar plantejaments individualistes i comprometre'ns solidàriament amb la comunitat i el bé comú. Valorem el compromís de la ciutadania i el de tantes empreses, i subratllem que són les administracions públiques les garants últimes de el bé comú de la nostra societat.

 

Des d'aquestes constatacions, reclamem:

 

• El reconeixement d'un ingrés mínim garantit en un programa articulat que integri les polítiques socials a Espanya.

• El dret a la prestació per desocupació per a les persones empleades de la llar, així com el reconeixement social de la feina de la llar i de cura.

• La regularització extraordinària i urgent dels treballadors i les treballadores "sense papers" i descartats dels drets de ciutadania.

• Un pacte a nivell català i de tot l’estat, entre tota la societat i les seves institucions que, entre altres qüestions, aposti per la centralitat de la persona i el treball decent, pedra angular sobre el que se sosté tota la resta.

• L'enfortiment del pilar dels drets socials a Europa.

 

Com a entitats de l'Església sensibles i compromeses amb la realitat en el món obrer i de la feina, en aquest Primer de Maig i de sant Josep obrer convidem les comunitats cristianes a unir-nos, des de la distància física obligatòria, des de les nostres cases, en la celebració i l'oració. Us convidem a participar amb creativitat en aquelles accions que puguin fer visible la necessitat d'un treball decent acord amb la dignitat humana.

Signen: 

Càritas Diocesana de Girona
Justícia i Pau Girona
Pastoral Obrera
 

Tweet

El dia 12 de març, l’empresa d’inserció Ecosol, de Càritas Diocesana de Girona, comptava amb una plantilla activa de 117 persones entre llocs d’inserció, personal tècnic i responsables, repartida entre les diverses línies d’activitat: muntatge de bicicletes, atenció al client, Centres de Distribució d’Aliments, hosteleria, neteja, manteniment, missatgeria i confecció. El dia 15 de març, just després de l’activació de l’estat d’alarma i el confinament, tan sols quedaven actives 12 persones als Centres de Distribució d’Aliments, 15 persones tècniques i responsables i 10 al servei de missatgeria. Del total de treballadors, només una quinzena podien fer teletreball, perquè la resta eren llocs vinculats a l’activitat productiva directa, que havia quedat aturada.

El 20 d'abril, gairebé tot el servei de logística -els vistosos tricicles elèctrics que circulen per Girona, Figueres i Olot- també va quedar aturat, perquè va caure de cop la demanda per la por inicial de la gent a rebre paquets a casa. Al cap de 10 dies, l’empresa rebia els primers encàrrecs per desinfectar espais, una nova via per reactivar els serveis. També durant l’abril, l'empresa va reactivar el servei de missatgeria, que va permetre incorporar una desena de treballadors i va començar a rebre un gran volum de comandes a domicili, gràcies sobretot a la confiança del petit comerç: des de pastisseries i bomboneries per Setmana Santa, floristeries i llibreries per Sant Jordi i fins i tot consultes de restaurants que volen activar el repartiment a domicili. Aquesta setmana, l'ajuntament de Girona ha presentat una app per facilitar el repartiment a domicili del petit comerç i que comptarà amb Ecosol com a col·laborador. Aquestes oportunitats complementen el servei que Ecosol ja ofereix a grans empreses de logística.

Anna Güell, gerent d’Ecosol, destaca que tot i la progressiva millora en l’ocupació de les línies, “l'impacte econòmic és molt gran, perquè hi ha unes despeses d'estructura molt importants i no sempre hem pogut negacionar els lloguers, tot i que hi ha propietaris d’immobles que ens ho han facilitat. Així com els rentings de vehicles que estan parats que tampoc hem pogut renegociar. Hem fet diverses previsions a diferents terminis, sobre els escenaris que ens venen. Tenim una previsió d’un any vista que ja l’hem descartat. Creiem que recuperar les pèrdues ens pot costar, com a mínim, dos anys. L’impacte per a l’economia social és incalculable ara mateix”.

Tweet

Càritas Diocesana de Girona afronta un Primer de Maig anòmal, enmig d’una crisi sanitària sense precedents. L’entitat té l’atenció posada en les conseqüències socials d’aquesta crisi, que afectarà molt especialment l’àmbit de l’ocupació, que ja estava castigat per la precarietat, l’atur de llarga durada i l’empitjorament general de les condicions, d’ençà de la darrera crisi econòmica. Càritas, Justícia i Pau i la Pastoral Obrera difonen avui un nou manifest conjunt en defensa del Treball Decent i proposant mesures per garantir el Dret al feina digna.

Durant el confinament, Càritas Diocesana de Girona ha atès més d’un centenar de persones en l’àmbit laboral, bàsicament a través d’intervencions telefòniques, que se sumen a les 200 que ja havia atès des de principi d’any. Fins a 28 persones, la majoria dones, han estat inserides durant les setmanes de confinament, sobretot en serveis de neteja en l’àmbit sanitari i cura de les persones. A més, l’entitat ha tramitat inscripcions de participants a les borses de temporers de fruita i està a l’espera de les contractacions. Però aquesta és una cara de la moneda. Per altra banda, són moltes les persones que han perdut la feina durant el confinament; d’altres estaven pendents d’una temporada turística que no arrencarà, sense oblidar el gruix de persones que treballa sense contracte en sectors invisibilitzats com la cura de les persones o la neteja de llars i que ara no disposa de cap ingrés ni cobertura. A tot plegat cal afegir-hi els joves que treballen durant l’estiu per poder-se finançar els estudis i totes les persones que es trobaven en ple procés d’inserció i que ara han vist truncades les perspectives laborals. Totes aquestes situacions han contribuït a gairebé triplicar el nombre general de consultes a Càritas Diocesana de Girona, que ha hagut d’habilitar una línia telefònica única d’emergència, i fan preveure uns mesos especialment complicats pel que fa l’accés a la feina digna, que és un dels puntals, juntament amb l’habitatge, per sortir de les situacions d’exclusió social que afecten les famílies més vulnerables del nostre entorn. 

Segons Càritas Diocesana de Girona, el confinament ha fet més evident la bretxa digital entre les persones en risc d’exclusió, que no compten amb accessos a Internet, persones immigrades sense papers, que no dominen la llengua o persones sense coneixement en l’ús de les tecnologies per realitzar consultes i tràmits des de casa. En molts casos, és l’entitat qui s’hi pot posar en contacte mitjançant trucades, perquè els participants no disposen de saldo o recursos suficients. En aquest context, els problemes endèmics del mercat de treball s’estan aguditzant i forcen algunes mesures excepcionals, encara que poques i insuficients.

Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, assenyala que “la millor inserció social passa per l'oportunitat del treball i que les persones puguin ser autosuficients” i remarca que “cal un nou pacte social per al treball que tingui en compte que és pervers que hi hagi persones amb jornades mastodòntiques mentre un 20% de la població no pot accedir a cap feina” i lamenta que els reponsables de l’Administració Pública “lamento que les administracions no siguin capaces de tirar a terra les muralles que permeten a totes les persones accedir als drets fonamentals bàsics, com per exemple l’accés al padró, que deixa en la indigència persones que viuen entre nosaltres, consti oficialment, o no”.  

 

Tweet

Si necessites contactar amb Càritas Diocesana de Girona pots fer-ho trucant al  900 901 772, de dilluns a divendres, de 9h a 18h.  És una línia gratuïta que hem posat en marxa per poder atendre i agilitzar la gran quantitat de consultes que estem rebent durant la crisi sanitària. 

El nostre compromís no tanca. 

Tweet

La crisi sanitària ha estroncat la vida als carrers i a les places d’arreu. El confinament ens ha obligat a quedar-nos a casa durant setmanes, per responsabilitat, i per poder cuidar-nos i tenir cura de les persones que més estimem. Hem hagut de prescindir de trobades, de l’escalfor de les amistats i dels vincles que teixeixen la nostra vida social, la nostra comunitat.

Però no tothom té la sort de tenir una llar en condicions ni els recursos necessaris per ensortir-se’n. La COVID-19 ha fet aflorar una realitat que no es veu: gent gran que pateix solitud i aïllament, infants i joves amb falta d'oportunitats i desigualtat a l’escola, famílies senceres sense ingressos ni perspectives laborals, entre d’altres. En aquest context, les peticions d’ajuda a Càritas s’han triplicat i el nostre compromís no tanca.

Aquest Sant Jordi, des de casa, podem ser al carrer, al costat de les persones més vulnerables, per lluitar contra la desigualtat i la pobresa i fer sentir a tothom, sense excepció, que ens en sortirem. Però no ho podem fer sense tu.

És el moment d’activar la solidaritat i de treballar plegats per combatre aquest drac particular que és la COVID-19. La necessitat s’ha triplicat, hem de triplicar els donatius. Per això, et demanem que DONIS ARA i, com a mostra d’agraïment, rebràs al teu correu electrònic una rosa virtual i la reedició digital d’un llibre molt especial amb idees de cuina econòmica i saludable, que podràs compartir i posar en pràctica fàcilment durant el confinament.

FES UN DONATIU ARA

Tweet

El projecte Apadrinar un Avi 2.0 de Càritas Diocesana de Girona ha fet una crida al voluntariat jove d’arreu perquè enviï petits vídeos amb poemes, textos o roses virtuals a les persones grans participants de l’entitat que viuen en residències. Es tracta d’una nova iniciativa per reduir les conseqüències de l’aïllament i la solitud de la gent gran que passa moments especialment delicats per culpa de la crisi sanitària. 

Tots aquests missatges es poden fer arribar al correu apadrinarunavi2.0@caritasgirona.cat. Els responsables del projecte s’encarregaran de fer-los arribar a la gent gran aquest dijous 23 d’abril, dia de Sant Jordi. 

Apadrinar un Avi 2.0 és una dels projectes que Càritas Diocesana de Girona ha adaptat per donar resposta al col·lectiu de persones grans participants de l’entitat durant el confinament. Actualment, totes les iniciatives d’aquest projecte es desenvolupen de manera 100% virtual. 

Tweet

Les conseqüències socials de la COVID-19 es comencen a fer evidents i Càritas Diocesana de Girona ha posat en marxa un número de telèfon únic per poder atendre el gran nombre de consultes que està rebent. La gran majoria són consultes destinades a necessitats bàsiques com l'alimentació i la llar, perquè hi ha llars senceres que s’han quedat sense cap ingrés, però també hi ha famílies que s’adrecen a l’entitat perquè no tenen recursos per fer front a les despeses de subministrament energètic o el pagament de lloguers o relloguers, treballadors que han perdut la feina i les perspectives laborals, famílies que viuen en infrahabitatges, gent gran que pateix solitud i aïllament, persones que necessiten suport emocional per no caure en l’espiral de l’exclusió social més severa i fins i tot infants i joves que pateixen desigualtat a l’escola i que viuen amb molta angoixa aquesta situació d’incertesa. 

 

A més, Càritas Diocesana de Girona constata que hi ha una realitat que no es veu de moltes persones en situació administrativa irregular, sense llar o sense domicili fix que no poden acollir-se a cap de les mesures aprovades fins ara, i demana ampliar les ajudes perquè arribin també a aquests col·lectius. En aquest context d’extrema dificultat, el conjunt de les Càritas catalanes estimen que s’han multiplicat per tres les consultes que rebien abans de l’estat d’alarma decretat per culpa de l’expansió de la COVID-19.

 

L’entitat assumeix el cost de la nova línia telefònica (900 901 772), que és gratuïta per als usuaris i que ofereix servei a tota la diòcesi de Girona, de dilluns a divendres, de 9h a 18h, però necessita triplicar les ajudes per poder fer front a les conseqüències socials de la crisi sanitària. Per això, llança el missatge #Caritasx3, amb l’objectiu de poder captar donatius de les persones, entitats i empreses compromeses que permetin mantenir i reforçar els serveis i les mesures necessàries per frenar l’impacte que aquesta crisi està provocant a les famílies més vulnerables. 

 

El compromís no tanca

 

Càritas Diocesana de Girona manté operatius gairebé el 60% dels serveis, gràcies a l’esforç del personal, del voluntariat i de persones, empreses i entitats col·laboradores que han ofert tot tipus d’ajuda humana i material. Tot plegat fa possible mantenir i reforçar l’acollida telefònica, el repartiment d’aliments, el suport educatiu telemàtic a infants i joves, les consultes administratives, el seguiment individual dels processos de formació o d’inserció laboral, el suport econòmic en necessitats bàsiques, l’acompanyament a persones grans que viuen en solitud, el suport emocional o les emergències de roba i necessitats bàsiques, però les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta crisi sanitària tot just estan començant. Càritas Diocesana de Girona preveu un augment important de demandes i consultes de persones i famílies que veuen com ha empitjorat la seva situació d’un dia per l’altre o que s’han vist abocades directament a situacions d’exclusió social. 

 

Com hi puc col·laborar?

Pots fer el teu donatiu de diverses maneres: a la web de Càritas Diocesana de Girona; fent una transferència bancària amb la paraula COVID19 al següent número de compte: ES29 2100 0002 57 0201445404 o trucant al telèfon d'atenció als col·laboradors: 683 14 32 39. 

 

On va el meu donatiu?

El teu donatiu ens servirà per ajudar i per atendre les persones més vulnerables del teu voltant. Les conseqüències d'aquesta emergència sanitària estan sacsejant les vides de les persones que atenem des de Càritas.

 

Puc desgravar el meu donatiu?

Sí, el teu donatiu té una recompensa fiscal. Podràs desgravar-te el 75% del teu donatiu fins a un màxim de 150€ si ets una persona física. En el cas de les empreses, es podran deduir el 35% de l’impost de Societats. Per a més informacions, detalls i certificats fiscals, cal contactar amb atenciodonant@caritasgirona.cat.

 

Podria col·laborar més periòdicament amb Càritas?

Clar que sí. Pots fer-te soci/a de la teva Càritas entrant a la nostra web: http://www.caritasgirona.cat/ca/3292/donatius.html o trucant al telèfon d'atenció a col·laboradors: 683 14 32 39. 

 

Tweet

Els serveis socioeducatius de Càritas Diocesana de Girona inicien el tercer trimestre adaptant els seus projectes a les circumstàncies provocades per la crisi sanitària, amb l’objectiu de lluitar contra la desigualtat entre l’alumnat. El confinament, i sobretot el tancament dels centres educatius i la incertesa en el calendari, han posat encara més de relleu les desigualtats entre els infants i joves. A més, Càritas alerta que la falta d’equipaments informàtics i de connexions a internet a moltes llars provoca una fractura encara més gran entre famílies, que acaba generant més desigualtat entre l’alumnat. 

 

Durant aquest curs, Càritas ofereix suport a 820 infants i joves de primària i secundària, i les seves famílies, d’un total de 681 llars en més de 29 municipis, amb l’objectiu de contribuir a reduir la transmissió intergeneracional de la pobresa, però la crisi sanitària ha obligat a reformular bona part d’aquests projectes per poder continuar acompanyant-los amb l’objectiu que no perdin el fil dels estudis ni les oportunitats que els ofereix un entorn educatiu adequat. En total, Càritas manté operatius via telemàtica 56 serveis del programa Infància i Família d’un total de 63.  L’entitat ofereix ara tutories individualitzades via telemàtica o telefònica quan no hi ha altre via, suport educatiu a través de petits vídeos i propostes d'activitats molt diverses com el visionat de pel·lícules o documentals, però també suport emocional i social, tant als infants i joves del servei, com a les seves famílies.

 

Càritas Diocesana de Girona ha enviat a les famílies informació amb les recomanacions generals i propostes d’activitats i reptes concrets per als infants i joves amb l’objectiu que tinguin una planificació setmanal complementària a l’escola que eviti la desconnexió amb l’aprenentatge. El personal manté contacte periòdic telemàtic amb les famílies cada dos o tres dies, via trucada convencional o videotrucada, sempre que és possible. En cas que es detectin casos amb necessitats específiques, com ara la dificultat de les famílies per acompanyar els processos socioeducatius dels seus fills, o situacions complicades a causa del confinament, com la convivència o aspectes laborals que influeixen a tot el nucli familiar, etc. l’entitat alerta i dona respostes, en coordinació amb els serveis socials de cada municipi.

 

La majoria de les famílies ateses viuen en situacions precàries que es poden agreujar durant el confinament. Càritas ha detectat casos de famílies que viuen en infrahabitatges; en habitacions rellogades; famílies sense cohesió familiar o xarxa social suficient; famílies monoparentals amb dificultats afegides; famílies sense recursos econòmics; famílies protagonistes d'històries de violència familiar; famílies que conviuen amb malalties, trastorns psicològics o amb fills que tenen necessitats educatives especials, entre d’altres. 

 

Per intentar que totes aquestes condicions i circumstàncies no agreugin encara més els efectes del confimament sobre els processos educatius, Càritas procura establir un vincle afectiu amb els infants i joves i també amb les famílies per generar confiança i seguretat. El personal dels projectes vetlla per escoltar i acompanyar, malgrat la distància, resoldre dubtes que generen angoixes sobre qüestions econòmiques i laborals, d'habitatge, salut, socioeducatives i, sempre que sigui possible, en coordinació amb altres agents socials, per enviar un missatge clar cap a les famílies: que no estan soles.

 

Tweet

Quan vaig començar a sentir parlar de la COVID-19, no hagués dit mai que acabaríem com

estem actualment. Sincerament, m’angoixa i em trasbalsa. Tots a casa, carrers buits, comerços tancats… Però jo, com tantes altres persones que treballem en el camp social hem de sortir per anar a la feina.

 

Treballo a Càritas i sóc tècnica del Centre de Distribució d’Aliments de Banyoles. El virus ha

provocat canvis d’horaris, de personal i de manera de treballar, per garantir que a la nostra

població no els falti aliment. Voluntaris, voluntàries i tècniques hem format un gran equip, i els hi dono les gràcies, per la generositat, el compromís i el respecte que estan demostrant

aquests dies tan complicats. Treballar amb gent així és tot més fàcil i els mals moments passen millor. Més d’un centenar de lots del magatzem ja estan apunt per ser entregats. 

 

Jornades llargues, preocupats pel contagi, nervis i cansament. Però, quina sort treballar amb gent així! Darrere de la mascareta, no ha faltat mai un somriure, perquè a ales mirades no ha faltat mai la il·lusió de fer la feina ben feta.

 

I arriben les entregues i la gent espera amb paciència els lots, entenent perfectament la

situació que vivim.

 

I quan tanquem la porta del magatzem, penso: amb aquest equip humà que tenim, no hi haurà virus que se’ns resisteixi. 

 

Gràcies!

 

Conxa Codina Cros
Tècnica al Centre de Distribució d'Aliments de Banyoles

Tweet

La crisi provocada per la COVID19 ha situat la gent gran al focus de l’atenció mediàtica, perquè representa un dels col·lectius més vulnerables davant del virus. Les residències d’avis van ser els primers equipaments en limitar l’entrada i sortida de persones externes per evitar la propagació del virus entre els avis i àvies, però aquest aïllament ha empitjorat la solitud que habitualment ja senten moltes d’aquestes persones. 

 

Per sort, el confinament no ha impedit que desenes de persones grans puguin mantenir el contacte amb els nois i noies voluntàries de Càritas Diocesana de Girona que durant cada curs participen al projecte Apadrinar un Avi. Es tracta d’estudiants d’instituts col·laboradors de tota la diòcesi de Girona que dediquen unes hores cada setmana a visitar persones grans que viuen en residències. Durant el curs,  aquest temps serveix per compartir converses i realitzar activitats com jocs de taula i d’altres. Les trobades contribueixen a augmentar l’autoestima i el benestar de les persones grans. Els joves, en canvi, reben l’experiència i la saviesa de les persones apadrinades. En alguns casos, aquestes relacions s’allarguen i continuen un cop finalitzat el període d’apadrinament, perquè les relacions humanes que es forgen acaben transcendint els propis objectius d’aquest projecte, que ja té més de 10 anys i que ha estat premiat i reconegut en diverses ocasions.

 

Les circumstàncies actuals han obligat a canviar a marxes forçades la dinàmica d’aquestes trobades, que ara es realitzen utilitzant les noves tecnologies, en el que ja s’ha rebatejat com Apadrinar un Avi 2.0. La iniciativa va començar amb l’enviament de vídeos, textos i fotografies del jovent cap als seus avis apadrinats, que necessiten ara més que mai aquest contacte per fer front a la situació d’aïllament. Ja són desenes els missatges que els joves han enregistrat i fet arribar als avis, però continuen creant-ne de nous cada dia. A més, l’alumnat d’alguns dels serveis d’intervenció educativa de Càritas Diocesana de Girona i AMPA’s d’escoles i instituts s’han volgut sumat a la iniciativa, gràcies a la col·laboració de diverses residències, amb l’objectiu que totes les persones grans rebin missatges de suport i acompanyament virtual que les ajudi a superar el confinament. Càritas continua treballant intensament per sensibilitzar la societat i fomentar un canvi de mirada respecte la gent gran a través d’aquest i d’altres projectes, que no s’han aturat durant la crisi. 

 

Fins a 18 Càritas locals de la diòcesi de Girona participen del projecte Apadrinar un Avi. Enguany, el projecte ha apadrinat 622 persones grans, gràcies a la participació de 673 joves voluntaris, 52 centres residencials, 53 centres educatius, 21 persones de suport i 10 persones tècniques. 

 

Tweet