Notícies
Vols rebre les notícies al teu correu? Fes clic aquíJuny
2022
Càritas Jove publica el darrer número de Trenats
Aquest juny ha sortit el darrer número de la revista Trenats, un projecte de l'equip de la Càritas Jove que vol apropar les generacions joves a les generacions de més edat. La iniciativa va sorgir l'abril de l'any passat amb l'objectiu de contrarestar l'impacte de les males notícies que emetien els mitjans de comunicació en temps de pandèmia i pal·liar la solitud de les persones grans que viuen soles al seu domicili.
Trenats és un projecte intergeneracional que combina la redacció jove amb col·laboracions de persones grans. Inclou, entre altres seccions, receptaris, remeis naturals, historietes, tutorials sobre noves tecnologies i entrevistes, i està oberta a noves propostes i col·laboracions.
La revista té una clara voluntat de participació i per això inclou diverses possibilitats en aquest sentit: l'objectiu és, doncs, crear un consell de redacció format per persones menors de trenta anys i persones grans, buscant com els interessos d'uns i altres es poden trenar per oferir notícies positives i històries commovedores de vida.
Cada trimestre publiquen un nou número de la revista. Si vols col·laborar o tens algun suggeriment, no dubtis en posar-te en contacte amb la Càritas Jove a través del seu correu electrònic, caritasjove@caritasgirona.cat, o al tel. 650 34 29 15.
Si vols donar-li una ullada als altres números de la Revista Trenats publicats, clica aquí.

Juny
2022
CORPUS 2022: #SomElQueDonem
Celebrem que l'AMOR als altres és l'únic que dona sentit a la nostra existència humana i que cal orientar els nostres anhels i el nostre propòsit a la vida des de l'aprendre a estimar a deixar-nos estimar pels altres. Des de Càritas volem fer valdre l'amor pels altres com a proposta de vida. L'amor que es parteix i es reparteix i l'amor pels altres com a compromís, i per això cal mirar amb tendresa, escoltar amb paciència, cuidar la fragilitat, compartir amb generositat i denunciar la incoherència. És el moment de fer arribar el nostre missatge: #SomElQueDonem
Tant se val quin nom tinguem. El que ens fa ser extraordinaris, allò que realment ens defineix, és què donem als altres. Les persones que formen part de Càritas Diocesana de Girona es podrien dir perfectament Esperança o Just. Perquè, tot i que tinguin nom propi, ofereixen esperança i justícia social, a través de les seves aportacions, a milers de persones en situació de pobresa i exclusió social.
Pots veure el vídeo promocional aquí.
Com col·laborar:
Ja pots fer el teu donatiu a través de BIZUM utilitzant el codi 01580, a banda dels canals habituals com la transferència bancària, el donatiu a la web, presencialment o per telèfon. Tant si fas un BIZUM com si fas un ingrés bancari al número de compte ES88 - 2100 - 0002 - 5302 - 0012 - 9121, recorda enviar el teu justificant de donatiu a atenciodonant@caritasgirona.cat per poder desgravar fiscalment l'import corresponent.
Maig
2022
Càritas atén el 12% més de persones que abans de la pandèmia
Pel que fa la cobertura de necessitats bàsiques, que inclou els Centres de Distribució d’Aliments, l’increment d’atenció respecte d’abans de la pandèmia se situa en un 20%, i els Serveis d’Acollida i Acompanyament Integral, la porta d’entrada a l’entitat, incrementen fins a un 30% les xifres d’atenció, també respecte 2019.
Càritas ha publicat una web específica per consultar el detall de tots els projectes de l’entitat.
El perfil de les persones ateses
El nombre de dones ateses creix un 5%, el que provoca que la pobresa tingui cada vegada més rostre de dona; una de cada tres persones ateses té menys de 35 anys, és a dir, augmenta l’impacte de la pobresa per a les persones més joves; les famílies monoparentals creixen un 7,7% i ja se situen en el 15% del total; una de cada tres persones no té estudis i un 57,9% es troba a l’atur. A més, Càritas alerta que el 60% es troba en situació d’emergència habitacional, és a dir, que no compta amb una llar en condicions, entre d’altres situacions; que el 95% no percep cap ajuda per ingressos mínims; que una de cada tres es troba en situació irregular i que una de cada cinc és treballadora pobra, és a dir, que tot i que tingui feina, requereix de l’ajuda de Càritas per poder viure amb dignitat.
Els recursos de l’entitat
Durant el 2021, Càritas Diocesana de Girona va destinar 9.718.419€ a totes les seves activitats. Pel que fa la procedència, els fons privats, amb 3.178.299€, van representar el 44,69% dels recursos gestionats, gràcies al compromís de socis, donants i Entitats amb Cor. Els fons públics, amb 3.933.411€, van suposar el 55,31% del total. Càritas va destinar directament el 85,07% d’aquesta inversió als projectes d’acció social.
El reptes actuals de l’entitat
Segons Dolors Puigdevall, directora de l’entitat, Càritas es planteja tres grans reptes: la defensa dels drets de les persones acompanyades, “que sovint no es compleixen”; l’atenció als nous rostres de la pobresa, sobretot pel que fa dones, famílies monoparentals, joves i persones en situació administrativa irregular i, finalment, la lluita contra la normalització de noves formes de pobresa, com el deteriorament de la salut emocional, la bretxa digital, l’exclusió habitacional, la precarietat laboral o el compliment de les mesures de protecció de l’administració per a les persones més vulnerables.

Maig
2022
Càritas Diocesana de Girona celebra l’assemblea i recorda el bisbe Francesc
Càritas Diocesana de Girona va celebrar l’assemblea diocesana el passat dissabte 7 de maig a les instal·lacions d’El Coro de Sarrià de Ter. Es tracta de la primera assembla en format presencial d’ençà de l’inici de la pandèmia, ara fa dos anys. Hi va assistir una cinquantena de persones, i va comptar amb 38 membres de junta, representants de fins a 26 equips locals d’arreu de la diòcesi.
L’acte s’inicià amb la benvinguda i la pregària oficial, oficiada per Mn. Esteve Sureda, delegat episcopal, i tot seguit es va projectar un vídeo en record al bisbe Francesc, president de Càritas Diocesana de Girona. L’ordre del dia oficial va seguir amb l’aprovació de l’exercici del 2021 a través de l’exposició de l’informe de resultats i del pressupost del 2022 i la presentació dels resultats de la memòria diocesana.
Després de la pausa-cafè, que va servir l’equip d’Ecosol, l’empresa d’inserció de Càritas, es va reprendre l’activitat de l’assemblea amb la presentació de diverses experiències de participació a través de testimonis de projectes i serveis de l’entitat. Finalment, es van presentar també els informes de les comissions diocesanes i la proposta d’acció per a Corpus, que ha preparat el grup de Sensibilització.
Maig
2022
Ecosol crea dos nous llocs de feina al taller de muntatge de bicicletes de Vilablareix
En el marc del Programa Operatiu d'Inclusió Social i Economia Social (POISES) amb el finançament del Fons Social Europeu i el Grup Inditex, Ecosol ha iniciat el projecte "Mejora" amb el que ha aconseguit crear dos llocs de feina, al taller de muntatge de bicicletes de Vilablareix, i consolidar els 8 llocs de treball que ja hi havia durant el 2021. El projecte forma part de la convocatòria "Empleo en igualdad de oportunidades" que té per objectiu millorar l'ocupabilitat de persones en situació o risc d'exclusió social. En aquest context, el programa para especial atenció als itineraris en mecànica per al muntatge i reparació de bicicletes amb assistència elèctrica, com és el cas del taller d'Ecosol.
El cost total del projecte és de 81.899,33 €, dels quals 48.636,89 € són finançats pel Grup Inditex i 26.645,49 € pel Programa Operatiu d'Inclusió Social i Economia Social (POISES), el que suposa un 90% del cost total. La resta es cobreixen amb fons propis. Aquesta inversió permet crear dos nous llocs de feina durant aquest 2022, a més de poder mantenir els 8 ja existents.
Així doncs, el projecte "Mejora" prepara i acompanya les persones més vulnerables per incorporar-se al mercat laboral, aprofitant les oportunitats d'ocupació en l'àmbit de la mecànica. A més, un dels valors afegits de l'assessorament és que es desenvolupa en un lloc de treball real i dins una empresa que competeix en el mercat actual.
Tanmateix, l'acompanyament a les persones es fa tant en l'àmbit productiu com pel que fa a la inserció laboral. D'una banda, un tècnic de producció especialitzat promou la productivitat i la millora de les competències professionals. Per altra, un tècnic d'acompanyament realitza el seguiment de l'itinerari i les formacions per a la millora de les competències transversals i d'accés al mercat laboral. Els objectius es planifiquen i personalitzen al llarg de tot el procés per a la millora de les competències tècnic-professionals, sociolaborals i personals.
Durant el 2021, el taller de muntatge de bicicletes ubicat a Vilablareix i gestionat per Ecosol va contractar un total de 70 persones que formaven part del programa d'inserció laboral i que van muntar un total de 80.000 bicicletes. Així, el projecte iniciat el 2014 es continua consolidant.
Maig
2022
Càritas i les entitats d'Església reivindiquen la dignitat del treball com una prioritat humana
Càritas Diocesana de Girona, com a entitat participant de la iniciativa Església per un Treball Decent, denuncia aquest 1er de maig, Dia Internacional del Treball, que la precarietat i la inestabilitat laboral provoquen que moltes persones, malgrat tenir una feina, no aconsegueixin sortir de les situacions de pobresa, principalment dones, joves i migrants.
La crisi socioeconòmica provocada per la pandèmia ha duplicat la taxa de precarietat laboral. Segons l'últim informe FOESSA, presentat ara fa una setmana a Girona, «Exclusió i desenvolupament social a Catalunya», un 26% de les persones en risc d’exclusió social pateix situacions d'inestabilitat laboral. És a dir, que la inestabilitat laboral és un dels principals factors de risc per caure en l’exclusió social. El mateix informe alerta que en una de cada dos llars acompanyades per Càritas a Catalunya no hi ha cap persona que treballi. A més, la baixa cobertura de les mesures de protecció i la dificultat en l’accés a les prestacions, que ja va denunciar fa uns mesos Càritas Diocesana de Girona, arran de la publicació de l’Informe d’Impacte sobre Ingressos Mínims, provoca que una de cada 5 llars no compti amb cap tipus d'ingrés econòmic.
Davant d'aquest deteriorament del mercat laboral i amb motiu de la celebració del 1r de maig, del Dia Internacional del Treball, la iniciativa Església pel Treball Decent ha llançat el manifest “Sense compromís no hi ha feina decent” al que alerta com la pandèmia i les previsibles conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna estan debilitant el dret al treball i empobrint i descartant milions de treballadors.
Per això, en aquest Primer de Maig, Càritas i les entitats Església per al Treball Decent, defensen la dignitat del treball i el treball decent com una prioritat humanai plantegen una sèrie de mesures urgents per reconduir la situació:
* Creació d'ocupació juvenil de qualitat: perquè joves en atur o en situació de temporalitat o precarietat tinguin dret a accedir a un treball digne; relacionat amb els estudis i/o vocació.
* La promoció d'un entorn de treball segur: amb la posada en marxa de polítiques actives i el finançament de mesures de seguretat i de salut laboral.
La regularització urgent de les persones migrants en situació administrativa irregular.
L'accés a mesures de protecció social per a les persones que no puguin accedir a una feina.
La inserció sociolaboral, prioritat de l’acció social de Càritas
Càritas Diocesana de Girona desenvolupa 8 projectes en l’àmbit de la inserció sociolaboral per fer front a les dificultats d’accés al mercat laboral i la precarietat laboral. Aquests projectes aborden l’orientació sociolaboral per a persones migrants, l’acompanyament de persones en situació d’internament penitenciari, l’atenció a persones amb especial dificultat per accedir a una feina, punts d’activació grupals, pretallers formatius, intermediació, prospecció d’empreses i un seguit d’accions destinades a promoure l’ocupabilitat de les persones ateses per l’entitat.
Durant el 2021, Càritas Diocesana de Girona va acompanyar 1.372 persones en l’àmbit sociolaboral arreu de la diòcesi.
Abril
2022
Càritas alerta que la pandèmia ha provocat que un milió més de persones es trobi en risc d’exclusió a Catalunya
Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ha donat la benvinguda a l’acte, recordant que aquest informe és una radiografia de l’estat de l’exclusió a Catalunya, just després de l’impacte de la pandèmia, i que ha de servir per traçar les línies d’actuació de les entitats que treballen amb persones vulnerables, durant els propers anys.
Marina Sanchez Sierra, coautora de l’informe FOESSA, ha presentat el gruix de dades de Informe a partir d’una metàfora del viatge del Titanic, en la mesura que la societat de 2019 era incapaç de preveure una emergència tan poc probable i innesperat com una pandèmia, però que, tanmateix, ha provocat uns efectes devastadors. A més, la coautora de l’estudi ha recordat que les persones més vulnerables són, com en el cas del Titanic, les que més han patit els efectes d'aquest xoc sense precedents. Sanchez també ha destacat que l’exclusió social és un fenomen que va més enllà de la pobresa econòmica, i l’ha definit com una espiral que pot iniciar-se amb un problema de salut, la pèrdua del lloc de treball o la manca d’un habitatge digne, i que tots aquests factors acaben configurant situacions de molt difícil solució. La pandèmia ha provocat també, segons l’informe, noves formes d’exclusió com la breta digital.
Caye Gómez, responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, ha destacat les dades més rellevants de l’informe i ha alertat que tot i que la pandèmia recula, les persones afectades per aquesta crisi es queden en una situació de més vulnerabilitat i desprotecció respecte de noves emergències i problemàtiques.
L’acte també ha comptat amb una taula rodona amb la participació de Pau Batlle, responsable de l’Observatori de Desigualtats Socials i de Salut - Dipsalut, Xavier Casademont, coordinador del Grau Treball Social de l’UdG i Enric Canet, director de relacions del Casal dels Infants.
Pau Batlle ha defensat que “cal una societat civil organitzada i un Estat fort, en equilibri” i ha alertat que el deep state, és a dir, les forces amb poder, “té una ideologia conservadora que no té en compte les persones en risc d’exclusió social” i que aquest fet acaba tenint una influència clara en les polítiques socials, si no hi ha moviment social.
Xavier Casademont ha assegurat que “hem passat de l’emergència sanitària a l’emergència social” i ha volgut precisar que “les conseqüències en termes socials són d’una magnitud molt gran, però son una accentuació d’una dinàmica que portem arrossegant des de fa una dècada sencera”. En aquest sentit, ha assegurat que “sobreviu l’economia, però pateix la ciutadania”, és a dir, “que plou sobre mullat”.
Enric Canet, en canvi, ha destacat que l’informe explica que les persones migrades s’utilitzen com “amortidor”, en el sentit que “els oferim o descartem per al mercat laboral, en funció de les necessitats”. Canet també ha destacat la importància de la bretxa digital, però ha alertat que “de bretxes n’hi ha moltes”, especialment l’accés a l’habitatge, que ha doblat el seu impacte. FInalment, Canet ha volgut recordar l’acció de les entitats de Girona de fa unes dècades, quan “el treball comunitari era considerat essencial”. Hi ha tancat la intervenció demanant que les entitats socials replantegin el seu paper i apostin sempre per a “la transformació social”.

Abril
2022
Càritas convida a “ajudar X dos” a la declaració de la Renda
L’any passat, el 54% de les persones contribuents va marcar la casella solidària de la renda, superant els 11 milions i mig de persones a tot l’estat. Tanmateix, encara hi ha un 46% de persones que no ho fan, perquè marquen una sola casella o què no en marquen cap. Deixar en blanc aquesta casella de l’assignació tributària suposa que una part important de la recaudació de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) passi cada any directament a les arques de l’estat, en lloc de destinar-se a finalitats socials o al sosteniment de l’Església.
Enguany, la campanya porta per títol No costa gens ajudar X dos i durarà tres mesos.
Abril
2022
El Cosidor d’Olot confecciona 400 fundes pel Sismògraf
El Cosidor d’Olot, taller de confecció gestionat per Ecosol, l’empresa d’inserció de Càritas Diocesana de Girona, ha elaborat un total de 400 fundes que vestiran les cadires que s’utilitzaran durant el Sismògraf, el festival de dansa que des del 2010 té lloc a Olot, durant el mes d’abril.
Des del taller de confecció s’han encarregat de la compra, la serigrafia i la confecció de les fundes i tot s’ha dut a terme gràcies a les dones que formen part del programa d’inserció sociolaboral. Actualment, són tres les persones que estan contractades gràcies al cofinançament del Departament d’Empresa i Ocupació i el Fons Social Europeu.
El Cosidor d’Olot, que es gestiona des d’Ecosol, va començar la seva activitat, en el nou espai, el passat 1 de març. Després de l’elaboració d’aquestes peces, el taller ja té nous projectes per endavant on el material reciclat n’és el protagonista.


Abril
2022
Càritas reclama que s’apliqui al mateix criteri d’empadronament a tots els ajuntaments
Càritas Diocesana de Girona constata amb preocupació que diversos ajuntaments de la província de Girona no utilitzen els mateixos criteris a l’hora de gestionar l’empadronament. Malgrat que la normativa que regula aquest tema és molt flexible i dóna eines específiques a les Administracions locals perquè cap persona es quedi sense padró, a la pràctica, la realitat és molt diferent, segons denuncia l’entitat. Aquest fet provoca situacions de desigualtat entre ciutadans segons l’ajuntament on resideixen, trencant moltes vegades el principi constitucional de seguretat jurídica i situant en una posició de total indefensió, justament els col·lectius més vulnerables.
Càritas Diocesana de Girona exigeix a les Administracions locals que apliquin la normativa ja existent sobre la gestió del padró municipal d’abril del 2020, que com hem detallat anteriorment, és molt flexible i el que persegueix és facilitar al màxim que les persones que resideixen efectivament a un ajuntament determinat es puguin empadronar sense tenir en compte altres factors. En casos d’infrahabitatge, persones sense llar o sobreocupació, s’ha d’utilitzar la figura de l’empadronament social, tal com ho diu la normativa. I en casos que no siguin tan clars, com els de les persones que malgrat rellogar una habitació no tenen el consentiment del llogater o del propietari, la interpretació ha de ser sempre favorable a l’empadronament i s’ha d’utilitzar igualment la figura del padró social. Cada ajuntament podria fixar una adreça determinada per a tots aquests casos, l’adreça de serveis socials per exemple, per tal que cap persona resident al seu territori quedi al marge del padró i en conseqüència, de tots els drets i deures que allò comporta.
