Una mica d'història

Els començaments de Càritas els trobem a l’any 1942 quan es constitueix el “Secretariado Nacional de la Caridad”, depenent de l’Acció Catòlica, amb l’intent d’unificar les diferents accions benèfiques de l’Església. En aquells anys de postguerra es fa el que es pot...Hi havia gana, molta misèria... Al 1953 el Secretariat adopta el nom de Càritas. Fou Pius XII qui va voler que el servei de la caritat de l’Església portés aquest nom a tots els països ja que Càritas és una paraula llatina que vol dir Amor.

Al 1955 s’inicien les activitats a Girona, que varen ser presidides pel Sr. Antoni Espadalé. Aquesta entitat la varen constituir un conjunt de persones decidides a donar resposta de forma totalment voluntària i amb esperit cristià a unes necessitats peremptòries. Es va actuar per pal·liar les necessitats bàsiques: menjar, salut, habitatge, vestit... Aquesta entitat va rebre una forta embranzida al 1957 amb l’Ajuda Social Americana que distribuïa l’ajuda que els catòlics americans feien al poble espanyol (llet en pols, formatge, arròs i medicaments); ja que exigia una bona organització a nivell estatal, de diòcesis i dels equips de repartiment de les parròquies, al mateix temps que suposava una font de finançament (l’Estat pagava 10 cèntims per quilo repartit). 

El 31 de maig de 1964 el bisbe Jubany va erigir canònicament Càritas Diocesana de Girona, amb personalitat jurídica pròpia, per tal de coordinar l´acció de Càritas a la diòcesi.

Entre el 1962-1965 el Concili Vaticà II va empènyer una forta renovació en tota l’Església. Això va suposar un canvi important en els plantejaments de Càritas, fins llavors amb una actuació més benèfica i assistencial. 

Els nous temps imposaven treballar de manera diferent incidint en les causes de les necessitats. A partir de 1985 es veu la necessitat d’incorporar professionals del camp social a la tasca dels voluntaris. No n’hi ha prou amb la bona voluntat, sinó que cal una preparació tècnica així com una formació adequada per part del voluntariat per poder afrontar les noves necessitats detectades. 

Càritas, que es vol mantenir fidel a l’origen de la seva paraula, manifesta el seu amor als altres ajudant les persones que ho necessiten, a desvetllar i a desplegar les possibilitats que tenen com a éssers humans.