/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Preguntes freqüents sobre la col·laboració de Càritas amb Ucraïna
Davant les nombroses preguntes que estem rebent sobre la guerra a Ucraïna i les formes d’ajudar la població civil que n’està patint les conseqüències, us fem arribar una sèrie de respostes que us seran útils a l’hora de vehicular l’ajuda. Aquest document s’anirà actualitzant diàriament, amb l’objectiu de ser una eina pràctica que s’adapti a l’evolució i conseqüències del conflicte.
Actualitzat a 16/03/2022 (15 h)
Des de Càritas us agraïm les mostres de suport i el vostre esperit d’ajuda cap als més vulnerables d’aquest conflicte.
Què NO se sap encara?
Si les persones ucraïneses acollides a cases particulars o entitats podran accedir igualment a les ajudes del Pla Estatal, o en quedaran excloses per disposar ja d’un allotjament. No obstant això, aquesta setmana ha sortit a la premsa la notícia que des del Govern d’Espanya es treballa en un Pla d’acollida específic per aquest col•lectiu amb la novetat de l’acollida en famílies, prèvia certificació de la idoneïtat de la família acollidora.
https://elpais.com/espana/2022-03-15/migraciones-disena-un-programa-de-acogida-familiar-para-los-ucranios.html
Què SÍ que se sap?
En aquest apartat intentem donar resposta a les preguntes que ens esteu adreçant:
1. Tinc acollida a casa una persona que acaba d’arribar d’Ucraïna o arribarà en els pròxims dies. On poden ajudar-la?
Les persones que arriben d’Ucraïna tenen dret a prestacions socials que cobreixin les seves necessitats bàsiques com a qualsevol ciutadà. Poden demanar protecció internacional o protecció temporal. Amb la protecció temporal aquestes persones tenen una autorització de residència i treball immediata durant un any, prorrogable a dos més. Aquestes persones, tant com a demandants de protecció internacional (refugi), com a possibles sol•licitants de la protecció temporal (aprovat per la Unió Europea el passat 5 de març) poden accedir a recursos d’habitatge i cobertura de necessitats bàsiques del Pla estatal d’acollida a persones refugiades.
Aquesta cobertura de necessitats bàsiques del Pla estatal, el que es coneix com a Fase Zero, es gestiona a través de Creu Roja. La Fase Zero consisteix en cobrir les necessitats bàsiques en situació d’emergència (habitatge i aliments).
Es important que les persones ucraïneses nouvingudes s'empadronin al lloc on estan residint actualment.
2. On dirigir les persones provinents d’Ucraïna?
Si resideixen a Girona ciutat i necessiten habitatge, aliments, medicaments o roba les persones es poden dirigir a:
• Des de Creu Roja de Girona a través del 972 21 64 00. Qui ja té habitatge i no vol entrar al programa, no cal dirigir-se a Creu Roja, només cal anar a la Policia Nacional per la sol•licitud de la Protecció Temporal.
• L’Ajuntament de Girona té un punt d'acollida cada dimecres de 10 h a 13 h al Centre Cívic Sant Narcís.
• A la resta del territori podeu contactar amb l'ajuntament corresponent perquè allà us derivaran al lloc indicat (en uns territoris us derivaran a serveis socials, en altres als tècnics de ciutadania i polítiques migratòries, etc.).
3. Quina és la situació legal de les persones que arriben d’Ucraïna?
3.1 Entrada a territori Schengen:
• Soc ucraïnès, puc entrar a la UE? Les persones originàries d’Ucraïna no necessiten visat per entrar a territori Schengen. Poden estar en aquest territori fins a 90 dies, sense necessitat de tramitar cap document addicional.
• No soc ucraïnès, però vivia a Ucraïna: les persones de tercers països que tenien residència a Ucraïna, seran beneficiàries del sistema d’acollida de protecció internacional sempre que els hi sigui impossible tornar als seus països d’origen (per exemple: nacionals de Cuba, Afganistan o Veneçuela). Les persones de tercers països que no tinguin una autorització de residència a Ucraïna, podran entrar i mantenir-se a territori Schengen en funció dels requisits d’entrada habituals existents, i de la seva nacionalitat.
3.2 A qui afecta aquesta situació:
• Nacionals ucraïnesos, les seves famílies, i els estrangers de tercers països amb autorització de residència (permanent o temporal, com els estudiants) a Ucraïna que es trobaven en data 24/02/2022 a Ucraïna.
• Nacionals ucraïnesos residents a Ucraïna, els seus familiars, i els estrangers de tercers països amb autorització de residència (permanent o temporal) que en data 24/02/2022 no estaven a Ucraïna i no han pogut tornar.
• Nacionals ucraïnesos que estiguessin a Espanya abans del 24/02/2022 en situació administrativa irregular.
3.3 Com poden regularitzar la situació administrativa?
En aquests moments, la normativa permet:
• Demanant protecció temporal: aquesta opció està contemplada a la normativa europea des de 2001, però no ha estat fins al passat 4 de març de 2022 que per primer cop s’autoritza el seu ús. Implica una protecció integral des del moment de la concessió (residència i treball, habitatge, cobertura de necessitats bàsiques).
Amb data 10 de març, s’ha publicat al BOE l’Ordre PCM/169/2022 de 9 de març, que desenvolupa el procediment per al reconeixement de la protecció temporal a persones afectades pel conflicte a Ucraïna.
On es pot demanar la protecció temporal?
A la Comissària Provincial de Girona que es localitza a la mateixa Oficina Estrangeria, C/ Jaume I, 17: 17001 Girona (Atenció de 9 a 13h).
Detallem els punts més importants d’aquest nou procediment:
La sol•licitud de protecció temporal es demanarà davant la Policia Nacional. De dilluns a divendres de 9 a 13h es pot demanar cita prèvia de manera presencial. Per demanar la cita no cal que vinguin tots els membres de la unitat familiar. Pot venir un portant els passaports de la resta. Això sí, el dia de la cita assignada, han de venir tots els membres de la unitat familiar. És probable que cap al maig s’habiliti la cita prèvia telemàtica.
Documentació que cal presentar: malgrat que l’ordre es limita a indicar que la persona haurà d’acreditar que forma part d’aquest col•lectiu, les persones han d'acreditar:
En el cas de persones ucraïneses: passaport o el document d’identificació ucraïnès.
En el cas de persones de tercers països: passaport i document que acrediti que la persona tenia autorització de residència a Ucraïna i que no pot tornar al seu país de procedència.
En el cas de menors, passaport o l’original del certificat de naixement que acredita el parentiu amb l’adult que l’acompanya, o bé el document que acredita que és el tutor legal, quan l’adult no és el pare o la mare.
En el cas que la persona no disposi de cap document d’identificació, és important que es posi en contacte amb el seu consolat (Consolat d’Ucraïna a Barcelona (C/ de Numància, 185, Baixos 2, 08034 Barcelona. Telèfon: 934 028 956 / 932 052 521).
Seria recomanable que la persona porti el corresponent certificat d'empadronament. Si encara no el té, haurà de donar l’adreça on està residint.
Seria recomanable que la persona portés dues fotografies.
Termini i resolució del procediment:
En el moment de la presentació, la Policia Nacional expedirà un resguard de la presentació, on s’assignarà el NIE provisional.
La sol•licitud serà enviada a l’Oficina d’Asil i Refugi, que ho haurà de resoldre en el termini de 24 hores.
Notificació de la resolució:
La notificació es farà, preferentment, per via electrònica (si la persona disposa de certificat digital al seu nom o al nom d’algun representant).
En cas de no poder-se fer per via electrònica es farà per via postal o per compareixença personal a la Comissaria de la Policia Nacional.
Important: cal que la persona pugui facilitar un telèfon de contacte per agilitar el procediment, i comunicar ràpidament a l’Oficina d’Asil i Refugi qualsevol canvi en el domicili de notificació.
Cal tenir un contracte laboral per disposar d’aquesta autorització temporal?
No, no s’ha de tenir cap contracte laboral. A la persona se li concedirà autorització de residència i treball sense la necessitat d’un contracte.
Més informació legal:
El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha publicat la Guia de desplaçats Ucraïnesos, on es dona resposta a temes legals i s'informa de les entitats d'acollida a les diferents comunitats autònomes.
https://www.inclusion.gob.es/ficheros/ucrania/guia_desplazados_ucranianoses.pdf
CEAR ha penjat un full informatiu amb tota la informació relativa al procediment de documentació. Aquesta informació s’anirà actualitzant (es penjarà també en ucraïnès).
https://www.cear.es/guia-sobre-el-asilo-en-espana-para-personas-afectadas-por-la-guerra-en-ucrania/
Guia en ucraïnès:
Consejo General de la Abogacía Española. Aquest Consejo ha emès una guia de tràmits, i s’informa que alguns col•legis d’advocats estan obrint torn d’assistència jurídica d’advocats voluntaris, que posen els seus serveis a disposició dels refugiats.
+INFO: La Abogacía se vuelca en el apoyo legal a los refugiados ucranianos
4. Estem recollint roba i material, vull llogar una furgoneta, o m’ofereixo com a conductor per portar material a la frontera. Què puc fer?
Des de Càritas no recomanem la recollida de material per diferents motius:
No podem garantir que el material arribi al punt de destí davant la situació actual, sense que sigui bloquejat o interceptat.
Les entitats que treballen en el terreny són les que coneixen les necessitats reals de la població, que són canviants.
El cost de transport fins al punt de destí és elevat, podent-se utilitzar l’import per a ajudar a més persones.
És millor comprar el que es necessiti als països fronterers que acullen a les persones refugiades.
La recomanació de totes les organitzacions que treballem habitualment en situacions d’emergència humanitària és canalitzar totes les ajudes mitjançant les entitats que treballen al territori, que són les que coneixen les necessitats i les formes de cobrir-les sobre el terreny.
No recomanem la recollida de medicaments, ja que hi ha una regulació específica per la importació a altres països i està regulada pel Ministerio de Sanidad.
En el cas de Càritas Diocesana de Girona us recordem que hem habilitat un número de compte per fer aportacions econòmiques ES29 2100 0002 5702 0144 5404 / BIZUM 01580 o trucant al 972 20 49 80. Per a més informació: www.caritasgirona.cat
5. Per què Càritas prefereix aportacions econòmiques?
Els béns donats en espècie des d’aquí poden no ser adequats a les necessitats de la població i a la situació humanitària i logística sobre el terreny. Les aportacions financeres són més eficients. Els béns donats individualment poden suposar costos i dificultats administratives logístiques addicionals (necessitat d'embalatge, tràmits duaners suplementaris, data de caducitat en aliments i medicaments, etc.) i poden posar en perill la vida de més persones. En una situació de conflicte, totes les persones i les comunitats tenen capacitats de resposta, malgrat la seva vulnerabilitat. Les aportacions financeres permeten la compra a mercats locals, ajudant a l'activació de l'economia en aquests països.
6. Vull desplaçar-me a Ucraïna. Puc sol•licitar ajuda a Càritas?
Càritas no ofereix suport econòmic, material ni logístic per a iniciatives individuals que organitzin desplaçaments a Ucraïna ni a les zones frontereres. El model de cooperació de l’entitat se centra en l’ajuda organitzada a través dels donatius econòmics i els canals ja establerts als equips que treballen sobre el terreny. Si tens dubtes sobre desplaçaments i ajuda a l’exterior, cal que et posis en contacte amb emergencies.exteriors@gencat.cat
7. Vull acollir a un menor ucraïnès. Com puc fer-ho?
Davant els oferiments per acollir un menor, UNICEF ens recorda que el procés d’acollida a menors és un procés regulat. Per tant, s’ha de fer per canals oficials de les administracions públiques. Us recomanem que no feu difusió d’iniciatives no oficials que us poden arribar per les diverses xarxes socials.
En el cas de Catalunya, aquest oferiment es pot fer mitjançant l’Institut Català d’acolliments de la Generalitat de Catalunya, escrivint al correu icaa.dso@gencat.cat
En el cas de trobar-nos amb algun menor sol, que no està acompanyat per un tutor legal, caldrà posar-se en contacte amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, telèfon 116 111
Més informació:
8. Tinc un habitatge o una habitació disponible per acollir a refugiats.
Tots els oferiments s’han de canalitzar mitjançant el correu de la Generalitat de Catalunya comiteacollida.igualtat@gencat.cat. Amb les peticions rebudes, la Generalitat està creant una base de dades (habitatge, feina, oferiments d’acollida) per si el Pla Estatal d’Acollida a Refugiats no pogués cobrir totes les necessitats.
De moment, ens informen que hi ha places suficients per acollir a persones des del Pla Estatal d’Acollida a Refugiats i que l’opció d’acollida a cases particulars es deixarà per una segona fase, en el cas que fos necessari per manca de places.
No tots els oferiments podran ser atesos, ja que la Generalitat de Catalunya validarà les condicions que ofereix cada família.
9. Què podem fer des de Càritas Diocesana de Girona?
Les administracions públiques (Govern d’Espanya, Generalitat de Catalunya i ajuntaments) aconsellen centralitzar les demandes dins el Pla estatal d’acollida a refugiats. En aquest sentit, Càritas Diocesana de Girona treballa per donant suport en tot allò que pot, però prioritzant el dispositiu estatal.
Són moltes les situacions que quedaran excloses del circuit públic, o que la resposta podria no ser tan àgil com requereix aquesta emergència. Com sempre, la missió de Càritas és estar al costat dels més vulnerables. Hi serem per acollir i acompanyar totes aquelles situacions excloses de la cobertura del Pla Estatal, així les situacions d’aquelles persones que temporalment no tinguin les necessitats bàsiques cobertes fins a ser garantides pel Pla Estatal o aquelles que quedin excloses del sistema.
10. On adreçar les persones que han entrat al territori espanyol sense passaport o document d’identitat o amb nadons pendents de documentar?
La documentació d’identificació dels nacionals ucraïnesos correspon a les representacions diplomàtiques d’aquest estat acreditades a Espanya. Cal adreçar-se al Consolat d’Ucraïna a Barcelona (C/ Numància, 185, Baixos 2, 08034 Barcelona. Telèfon: 934 028 956 / 932 052 521.
11. Com es poden escolaritzar els menors ucraïnesos que acaben d’arribar a Girona.
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha establert un protocol per tal d’escolaritzar de forma àgil als menors ucraïnesos que estan arribant. Poden ser matriculats, mitjançant el sistema de matrícula viva –el que s’utilitza per persones recent arribades i/o canvis de residència durant el curs escolar. No caldrà que estiguin empadronats. Els menors s’escolaritzaran al centre en què tinguin familiars/coneguts o el més proper al lloc de residència.
La informació relativa al tràmit es pot trobar a la web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya:
https://web.gencat.cat/ca/ucraina/persones-refugiades/escolaritzacio-dels-infants-i-joves/
En aquesta web trobareu tant el full de sol•licitud, com els punts de presentació i el protocol elaborat per la Generalitat de Catalunya.
Adreces:
Serveis Territorials a Girona
Plaça de Pompeu Fabra, 1 (Oficina d'Atenció Ciutadana)
17002 - Girona
Telèfon: 872 975 000
Adreça electrònica: st_girona.educacio@gencat.cat
https://educacio.gencat.cat/ca/departament/serveis-territorials/girona/
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ GENERALITAT DE CATALUNYA
Via Augusta, 202
08021 Barcelona
Telèfon 934 006 900
https://web.gencat.cat/ca/inici
Adreces i telèfons. Departament d’Educació:
https://educacio.gencat.cat/ca/departament/adreces-telefons/
Cal demanar cita prèvia per a realitzar qualsevol tràmit.
12. Com poden tramitar la targeta sanitària (TSI) les persones arribades d’Ucraïna?
Hi pot haver dues casuístiques:
a) Si són persones allotjades en albergs, residències, etc., facilitades per entitats especialitzades, el centre d’acollida o ONG responsable del grup comunicarà a la Regió Sanitària i/o al CatSalut la relació de persones amb una sèrie de dades per poder-les acreditar. Se’ls hi lliurarà el resguard amb el CIP, i les TSI s’enviaran a l’adreça del centre o a l’adreça alternativa que s’indiqui.
b) Si són persones que s’allotgen a cases de familiars o amics, cal que s’empadronin en aquests domicilis, i que després s’adrecin al CAP o bé omplin el formulari per a l’expedició de la primera TSI:
https://salut.gencat.cat/pls/rca/rcapktsi_COVID.SOLICITAR_TSI_FORM
També podeu contactar amb els serveis socials del vostre municipi, per tal que us orientin en aquesta matèria.
13. Amics, coneguts i/o familiars em pregunten sobre la tasca de Càritas a Ucraïna i els països del seu voltant, que els hi puc dir?
Els centres de Càritas Ucraïna continuen atenent la població civil necessitada. Les seves 36 oficines repartides per tot el país treballen de manera coordinada amb les seus operatives de la Càritas nacional, a Kíiv i Lviv.
Des del començament de la invasió, Càritas Ucraïna manté un projecte d’emergència per satisfer les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables. En aquests moments, s’estan equipant amb ajuda humanitària 11 centres d’acollida (Kramatorsk, Rubizhne, Zaporizhya, Volnovakha, Mariupol, Kharkiv, Dnipro, Kyiv, Zhytomyr, Odessa, Ivano-Frankivk) per sumar-se al pla de resposta a l’emergència.
La resposta de Càritas Ucraïna està donant prioritat al repartiment de menjar calent, aigua, kits d’higiene bàsica, refugi temporal per a persones que han abandonat casa seva, servei de bugaderia i transport segur per a les persones que busquen reunir-se amb familiars a altres zones del país. El pla d’emergència inclou també atenció a casos especials (com la gent gran, els menors i les persones amb discapacitat) i l’acompanyament emocional bàsic i les activitats d’oci per a nens que els ajudin a mantenir la normalitat enmig de la situació de gran estrès provocada pels atacs.
Així mateix, les Càritas dels països veïns -Romania, Polònia i Moldàvia- estan activant també plans nacionals d’acollida als fluxos de refugiats ucraïnesos que creuen les fronteres.
A Romania, les Càritas de Bucarest, Iasi, Maramures i Satu Mare han començat a avaluar la situació i establir equips de primera intervenció, definint un programa de resposta a l’emergència centrat en l’acollida i el suport per a refugiats (informació, servei de bugaderia, servei de comunicació, aliments i kits d’higiene), programes específics d’acolliment infantil, refugi i allotjament temporal a parròquies locals i mobilització de voluntaris per a l’acollida.
Càritas Polònia està preparant també l’acollida, l’allotjament i el transport segur per als refugiats, amb programes d’emergència similars als habilitats per Càritas a Romania.
Per part seva, Càritas Moldàvia ha posat en marxa un pla d’emergència a través de la seva oficina nacional, a Chisinau, i les sis Càritas locals a Grigorauca, Rascov, Ribnita, Stauceni, Stircea i Tiraspol. En total, compta amb uns 200 agents al terreny. En coordinació amb les autoritats locals, s’han donat suport a 390 persones ubicades a centres oficials (Chisinau, Ocnita, Palanca) amb menjar, aigua, kits d’higiene i suport social i emocional. A més, s’està preparant un centre gestionat per Càritas a Chisinau, on oferir allotjament digne i segur a uns 70 refugiats, amb una atenció especial a menors i dones.
En la mateixa línia, Càritas Bulgària també està preparant centres per donar resposta a l’arribada de refugiats ucraïnesos, que arriben bé per via terrestre, bé per ferri des d’Odessa al lloc de Varna. El 28 de febrer, es calculava que més de 7.000 ucraïnesos havien arribat al país i s’espera que aquest nombre augmenti els propers dies.
Nota: aquest document pretén ser una eina viva i s’anirà actualitzant amb les noves informacions que vagin arribant.
