Càritas alerta que la pandèmia ha provocat que un milió més de persones es trobi en risc d’exclusió a Catalunya

Càritas Diocesana de Girona ha presentat aquest divendres 22 d'abril a Girona els resultats de l’Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya, realitzat durant el 2021, a través d’enquestes en profunditat. L’informe destaca que la pandèmia ha abocat un milió de persones a l’exclusió social a Catalunya, respecte del 2018. 

Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, ha donat la benvinguda a l’acte, recordant que aquest informe és una radiografia de l’estat de l’exclusió a Catalunya, just després de l’impacte de la pandèmia, i que ha de servir per traçar les línies d’actuació de les entitats que treballen amb persones vulnerables, durant els propers anys.  

Marina Sanchez Sierra, coautora de l’informe FOESSA, ha presentat el gruix de dades de Informe a partir d’una metàfora del viatge del Titanic, en la mesura que la societat de 2019 era incapaç de preveure una emergència tan poc probable i innesperat com una pandèmia, però que, tanmateix, ha provocat uns efectes devastadors. A més, la coautora de l’estudi ha recordat que les persones més vulnerables són, com en el cas del Titanic, les que més han patit els efectes d'aquest xoc sense precedents. Sanchez també ha destacat que l’exclusió social és un fenomen que va més enllà de la pobresa econòmica, i l’ha definit com una espiral que pot iniciar-se amb un problema de salut, la pèrdua del lloc de treball o la manca d’un habitatge digne, i que tots aquests factors acaben configurant situacions de molt difícil solució. La pandèmia ha provocat també, segons l’informe, noves formes d’exclusió com la breta digital. 

Caye Gómez, responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, ha destacat les dades més rellevants de l’informe i ha alertat que tot i que la pandèmia recula, les persones afectades per aquesta crisi es queden en una situació de més vulnerabilitat i desprotecció respecte de noves emergències i problemàtiques. 
L’acte també ha comptat amb una taula rodona amb la participació de Pau Batlle, responsable de l’Observatori de Desigualtats Socials i de Salut - Dipsalut, Xavier Casademont, coordinador del Grau Treball Social de l’UdG i Enric Canet, director de relacions del Casal dels Infants. 

Pau Batlle ha defensat que “cal una societat civil organitzada i un Estat fort, en equilibri” i  ha alertat que el deep state, és a dir, les forces amb poder, “té una ideologia conservadora que no té en compte les persones en risc d’exclusió social” i que aquest fet acaba tenint una influència clara en les polítiques socials, si no hi ha moviment social. 

Xavier Casademont ha assegurat que “hem passat de l’emergència sanitària a l’emergència social” i ha volgut precisar que “les conseqüències en termes socials són d’una magnitud molt gran, però son una accentuació d’una dinàmica que portem arrossegant des de fa una dècada sencera”. En aquest sentit, ha assegurat que “sobreviu l’economia, però pateix la ciutadania”, és a dir, “que plou sobre mullat”. 

Enric Canet, en canvi, ha destacat que l’informe explica que les persones migrades s’utilitzen com “amortidor”, en el sentit que “els oferim o descartem per al mercat laboral, en funció de les necessitats”. Canet també ha destacat la importància de la bretxa digital, però ha alertat que “de bretxes n’hi ha moltes”, especialment l’accés a l’habitatge, que ha doblat el seu impacte. FInalment, Canet ha volgut recordar l’acció de les entitats de Girona de fa unes dècades, quan “el treball comunitari era considerat essencial”. Hi ha tancat la intervenció demanant que les entitats socials replantegin el seu paper i apostin sempre per a “la transformació social”.