Càritas mostra la seva preocupació per les famílies que no rebran aliments a partir del gener
L’entitat destaca els avantatges del nou model de targetes moneder, però insta a trobar solucions per no deixar cap família sense accés a aliments doncs, amb aquest nou model, més del 50% de les famílies ateses actualment quedaran fora.
Nota de premsa (19/09/2023). A partir del 2024 s'implantarà un canvi de model en la cobertura de les necessitats bàsiques amb l'objectiu de substituir les ajudes alimentàries en espècie per targetes moneder que permetran a les persones beneficiàries comprar directament als supermercats. Aquest nou sistema forma part del nou Programa d'Assistència Material Bàsica de la Unió Europea.
Càritas Diocesana de Girona reconeix els avantatges d'aquest canvi en la normalització de la cobertura de les necessitats bàsiques i en la lluita contra l'estigmatització. No obstant això, Dolors Puigdevall, directora de Càritas, ha remarcat que “tenim preocupació per les famílies que a partir de l’1 de gener poden quedar desateses i per no poder garantir el dret a l’alimentació”.
En el marc del model basat en l'entrega d'aliments en espècie, Càritas ha implementat projectes que van més enllà de la distribució d'aliments. S'ha posat èmfasi en l'acompanyament integral de les persones i en la creació d'espais formatius i d'empoderament per a les famílies participants. A més a més, ha establert un model de la mateixa distribució d'aliments en format "autoservei", conegut com a Centre de Distribució d’Aliments, que ha intentat equiparar l'espai i l’experiència al funcionament d'un petit supermercat. Les famílies ateses a través d’aquests projectes són famílies derivades des dels Serveis Socials i, per tant, amb un diagnòstic social i un pla de treball on s’estableix que necessiten aquesta ajuda.
L’impacte del nou model de distribució d’aliments
Amb l'arribada del nou programa europeu es preveu una reducció del nombre de persones ateses, ja que es compta amb el mateix pressupost que amb el model anterior. El model actual de cobertura de les necessitats alimentàries, a través d'aliments en espècie, ha combinat aliments que han arribat a través dels diferents programes promoguts per la Unió Europea, amb els excedents alimentaris de les indústries agroalimentàries i les diferents campanyes solidàries de recollida d'aliments. Les targetes moneder tenen un cost per família més elevat, ja que la compra es realitzarà en un supermercat ordinari, fet que limitarà la capacitat de cobertura. En conseqüència, només un percentatge petit de les famílies beneficiàries avui rebran aquest ajut a partir del 2024. Això genera incertesa sobre el futur de les persones que actualment compten amb aquest suport. Dolors Puigdevall ha assegurat que s’està fent “un treball intens de les darreres setmanes amb totes les administracions, insistint en trobar solucions i garantir que ningú quedi desatès en aquest procés de transició".
De les 8.000 famílies que s’atenen a l’actualitat quedaran excloses 4.800
L’entitat destaca la possibilitat de mantenir un doble model de cobertura -des de l'administració s'apunta a aquesta possibilitat-, durant els pròxims anys, combinant les targetes de prepagament amb la distribució d'aliments en espècie. No obstant això, aquest plantejament presenta un desafiament important, ja que les partides provinents de la Unió Europea representen a hores d'ara el 60% dels aliments bàsics distribuïts per Càritas. Si no es pot comptar amb aquestes partides, Càritas alerta que amb el model actual d’entrega d’aliments en espècie només es podrà atendre un 30% o 35% de les famílies que en l'actualitat s’atenten. Si a aquestes famílies que es poden continuar atenent a través del model actual, se li sumen les famílies que es podran atendre a través del nou model de targetes moneder, que són el 10% de les ateses a l’actualitat, el resultat és que encara queden fora de cobertura entre un 55% i un 60% de les famílies ateses. És a dir, que a partir de l’1 de gener de 2024, de les 8.000 famílies ateses, 4.800 quedaran excloses.
Una proposta pel 30 de setembre
L’entitat gironina expressa la seva preocupació per aquesta situació, especialment veient que la tendència d’alguns Ajuntaments és reduir el número de famílies ateses, i demana la implicació de les administracions locals i de la Generalitat per identificar nous recursos i assegurar la cobertura de les necessitats alimentàries de totes les famílies en situació de vulnerabilitat. Per aquest motiu, Càritas està treballant intensament amb l'objectiu d'aconseguir una proposta abans del 30 de setembre, i així s’ha comunicat als Ajuntaments, atès que l’entitat considera que aquest termini és essencial per a la concreció d'un pla d'acció adequat pel 2024 que pugui donar una resposta efectiva, coordinada i amb la previsió necessària.
Entitat transformadora de realitats
Càritas Diocesana de Girona és una entitat social que desenvolupa de manera coordinada amb els 52 equips locals més de 30 projectes i 300 punts de servei a la diòcesi de Girona i que treballa per acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables i acompanyar-les en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.
Nota de premsa (19/09/2023). A partir del 2024 s'implantarà un canvi de model en la cobertura de les necessitats bàsiques amb l'objectiu de substituir les ajudes alimentàries en espècie per targetes moneder que permetran a les persones beneficiàries comprar directament als supermercats. Aquest nou sistema forma part del nou Programa d'Assistència Material Bàsica de la Unió Europea.
Càritas Diocesana de Girona reconeix els avantatges d'aquest canvi en la normalització de la cobertura de les necessitats bàsiques i en la lluita contra l'estigmatització. No obstant això, Dolors Puigdevall, directora de Càritas, ha remarcat que “tenim preocupació per les famílies que a partir de l’1 de gener poden quedar desateses i per no poder garantir el dret a l’alimentació”.
En el marc del model basat en l'entrega d'aliments en espècie, Càritas ha implementat projectes que van més enllà de la distribució d'aliments. S'ha posat èmfasi en l'acompanyament integral de les persones i en la creació d'espais formatius i d'empoderament per a les famílies participants. A més a més, ha establert un model de la mateixa distribució d'aliments en format "autoservei", conegut com a Centre de Distribució d’Aliments, que ha intentat equiparar l'espai i l’experiència al funcionament d'un petit supermercat. Les famílies ateses a través d’aquests projectes són famílies derivades des dels Serveis Socials i, per tant, amb un diagnòstic social i un pla de treball on s’estableix que necessiten aquesta ajuda.
L’impacte del nou model de distribució d’aliments
Amb l'arribada del nou programa europeu es preveu una reducció del nombre de persones ateses, ja que es compta amb el mateix pressupost que amb el model anterior. El model actual de cobertura de les necessitats alimentàries, a través d'aliments en espècie, ha combinat aliments que han arribat a través dels diferents programes promoguts per la Unió Europea, amb els excedents alimentaris de les indústries agroalimentàries i les diferents campanyes solidàries de recollida d'aliments. Les targetes moneder tenen un cost per família més elevat, ja que la compra es realitzarà en un supermercat ordinari, fet que limitarà la capacitat de cobertura. En conseqüència, només un percentatge petit de les famílies beneficiàries avui rebran aquest ajut a partir del 2024. Això genera incertesa sobre el futur de les persones que actualment compten amb aquest suport. Dolors Puigdevall ha assegurat que s’està fent “un treball intens de les darreres setmanes amb totes les administracions, insistint en trobar solucions i garantir que ningú quedi desatès en aquest procés de transició".
De les 8.000 famílies que s’atenen a l’actualitat quedaran excloses 4.800
L’entitat destaca la possibilitat de mantenir un doble model de cobertura -des de l'administració s'apunta a aquesta possibilitat-, durant els pròxims anys, combinant les targetes de prepagament amb la distribució d'aliments en espècie. No obstant això, aquest plantejament presenta un desafiament important, ja que les partides provinents de la Unió Europea representen a hores d'ara el 60% dels aliments bàsics distribuïts per Càritas. Si no es pot comptar amb aquestes partides, Càritas alerta que amb el model actual d’entrega d’aliments en espècie només es podrà atendre un 30% o 35% de les famílies que en l'actualitat s’atenten. Si a aquestes famílies que es poden continuar atenent a través del model actual, se li sumen les famílies que es podran atendre a través del nou model de targetes moneder, que són el 10% de les ateses a l’actualitat, el resultat és que encara queden fora de cobertura entre un 55% i un 60% de les famílies ateses. És a dir, que a partir de l’1 de gener de 2024, de les 8.000 famílies ateses, 4.800 quedaran excloses.
Una proposta pel 30 de setembre
L’entitat gironina expressa la seva preocupació per aquesta situació, especialment veient que la tendència d’alguns Ajuntaments és reduir el número de famílies ateses, i demana la implicació de les administracions locals i de la Generalitat per identificar nous recursos i assegurar la cobertura de les necessitats alimentàries de totes les famílies en situació de vulnerabilitat. Per aquest motiu, Càritas està treballant intensament amb l'objectiu d'aconseguir una proposta abans del 30 de setembre, i així s’ha comunicat als Ajuntaments, atès que l’entitat considera que aquest termini és essencial per a la concreció d'un pla d'acció adequat pel 2024 que pugui donar una resposta efectiva, coordinada i amb la previsió necessària.
Entitat transformadora de realitats
Càritas Diocesana de Girona és una entitat social que desenvolupa de manera coordinada amb els 52 equips locals més de 30 projectes i 300 punts de servei a la diòcesi de Girona i que treballa per acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables i acompanyar-les en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.