/caritasgirona
@caritasgirona
caritasgirona
MENÚ
Un 33% de les persones ateses per Càritas Salt no està adequadament empadronada al municipi
La dada forma part de l’Informe sobre l’estat de l’empadronament de les persones ateses per Càritas Salt elaborat durant el darrer any sobre una mostra representativa de 265 persones
Des de l’entitat recorden que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi i es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut”
Amb l’objectiu de dur a terme una aproximació a l’estat de l’empadronament de les persones acompanyades des de Càritas Salt, durant el darrer any s’ha dut a terme un informe que ha comptat amb la participació d’una mostra representativa de 265 participants de l’entitat. Les dades que s’extreuen del document permeten reclamar “la importància de solucions estructurals per abordar les dificultats d’empadronament i garantir el ple accés als serveis i drets municipals per a les persones més vulnerables”.
A l’hora d’analitzar les dades, entre altres cal destacar que 1 de cada 3 persones ateses per Càritas no està adequadament empadronada al municipi de Salt o que un 35,8% han patit la sol·licitud de diners per a dur a terme l’empadronament per part de les persones titulars de l’habitatge, ja sigui com a propietàries o com a titulars del contracte de lloguer.
També cal fer esment que un terç dels participants no van poder empadronar-se a causa de l’alt volum de persones a l’habitatge, mentre que gairebé la meitat va trobar problemes a causa de la negativa del titular del lloguer o propietari de l’habitatge.
Aquests dificultats per empadronar-se generen conseqüències a les persones afectades que inclouen entrebancs per obtenir la targeta sanitària (66%), renovar documentació (47.9%), i regularitzar la seva situació (75%).
Càritas recorda que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi, es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària”.
En aquest sentit, l’entitat esmenta l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local que estableix: “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment”.
Propostes a sobre la taula
A l’hora de treballar en solucions per afrontar aquesta problemàtica, des de l’entitat apunten a la implementació de l’empadronament en domicili fictici (padró social), l’elaboració d’un protocol transparent i la modificació de les condicions d’accés a prestacions. Al mateix temps també es recomana una llei d’empadronament que reconegui les diferents realitats habitacionals i de convivència, i la unificació de criteris entre els Ajuntaments de la província de Girona.
Des de l’entitat recorden que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi i es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut”
Amb l’objectiu de dur a terme una aproximació a l’estat de l’empadronament de les persones acompanyades des de Càritas Salt, durant el darrer any s’ha dut a terme un informe que ha comptat amb la participació d’una mostra representativa de 265 participants de l’entitat. Les dades que s’extreuen del document permeten reclamar “la importància de solucions estructurals per abordar les dificultats d’empadronament i garantir el ple accés als serveis i drets municipals per a les persones més vulnerables”.
A l’hora d’analitzar les dades, entre altres cal destacar que 1 de cada 3 persones ateses per Càritas no està adequadament empadronada al municipi de Salt o que un 35,8% han patit la sol·licitud de diners per a dur a terme l’empadronament per part de les persones titulars de l’habitatge, ja sigui com a propietàries o com a titulars del contracte de lloguer.
També cal fer esment que un terç dels participants no van poder empadronar-se a causa de l’alt volum de persones a l’habitatge, mentre que gairebé la meitat va trobar problemes a causa de la negativa del titular del lloguer o propietari de l’habitatge.
Aquests dificultats per empadronar-se generen conseqüències a les persones afectades que inclouen entrebancs per obtenir la targeta sanitària (66%), renovar documentació (47.9%), i regularitzar la seva situació (75%).
Càritas recorda que “l’empadronament és un dret i una obligació de totes les persones que resideixen en un municipi, es converteix en la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària”.
En aquest sentit, l’entitat esmenta l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local que estableix: “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment”.
Propostes a sobre la taula
A l’hora de treballar en solucions per afrontar aquesta problemàtica, des de l’entitat apunten a la implementació de l’empadronament en domicili fictici (padró social), l’elaboració d’un protocol transparent i la modificació de les condicions d’accés a prestacions. Al mateix temps també es recomana una llei d’empadronament que reconegui les diferents realitats habitacionals i de convivència, i la unificació de criteris entre els Ajuntaments de la província de Girona.
